Page 22 - civtat19

SOBRE "MARGINALIA DIVERSA" DE JosEP M. JUNOY
Els lectors de Fontaneiie que han assa- borit les quaiitats d'inteEligéncia i munda- nitat d' aquest escriptor i que han admirat la gracia i la Ilibertat del seu esperit en »La piuralitat deis móns» i en la «Historia deis oracles» amb el sentiment, pero, de no haver-hi trobat un bri d'emoció, no hauran oblidat el retret de Mme. de Tencin qui, en parlar del seu amic, solia dir: «Mr. Fonta neiie té el cervell en el Hoc del cor>.
Emergien aquests mots de Mme. de Ten
cin, plens de femenina malicia i tendresa, del fons a la superficie de la nostra memoria,
bo i llegint «Marginalia diversa» Ilibre insi- nuant i ardit de J. M. Junoy, que han imprés els tallers d'Atenes A. G.
«Marginalia diversa» és un petit breviari de moral íntima per ús d'escriptors i d' artis
tes, que fará les delicies deis esperits delicats. I és que J. M. Junoy és tothora un esperit
delicat. Quan hom diu un esperit delícat, sol entendre's —tendenciosament—un espe rit sensible a la bellesa. j. M. junoy és un
esperit delicat sense fallences i excepcions i per aixo és també un esperit sensible a la dolor i a la injusticies humanes. Aixi,
almenys, explicariem nosaltres el seu cato- licisme obert, alleugerit de tot sectarismo, i
la seva polidesa, tan de plec endins, expres- sant-ho a la seva manera. I per tot aixo,
encara, llegint «Marginalia diversa», evocá- vem el record de Mme. de Tencin i pensá-
vem que aquesta nobilissima dama no hauria
pogut dir de j. M. junoy que té el ceroell en el Hoc del cor sino a condició d'afegir de
seguida: / el cor en el Hoc del cervell.
Es ciar que mots d'aquesta mena no
s'escriuen perqué la gent els prengui al peu de la lletra i s'imagini Fontaneiie privat de la seva viscera cordial o j. M. junoy pensant amb el cor i sentint amb el cap, per bé que aquesta definido del seu esperit no creiem
100
que lí fos desplaent. Si hom deia que josep M. junoy pensa amb el cap i sent amb el
cor, 1' exacta banalitat de I' expressió no reflectiria la Ilei d'atracció, que en j. M. ju
noy té un relleu extraordinari, que porta la rao vers la passió i la passió vers la rao, ni
Ies intimes, inesperades i múltiples conexions
que s'en deriven.
No és per accident que una de les refle
xions de «Marginalia diversa» acaba aixi: «tot serva un misterios punt de contacte; tot és interseccional». Aquests mots son la ciau de «Marginalia diversa» i com que
«Marginalia diversa» és un Ilibre de refle xions i aqüestes unes de les formes més
purés de la confidencia, vet acl perqué en
aquests mots podríem assenyalar la cIau de la moral artística i literaria de j. M. junoy.
Gairebé totes les reflexions de «Marginalia 1 versa» giren a i'entorn d'aquests mots sig-
n> icatius: «La rao —diu j. M. junoy— no és
sense la gracia. La gracia no
gracia sense la rao». I en un 3 re indret: «Un enigma val per la seva
xp icació; una explicació val pel seu enig- a» o bé: «El cor pensa de vegades el que e cervell no vol sentir. El cervell sent de
"O vol pensar». Aixi
a I continuar citant totes les reflexions e ibre fins a la darrera i en cada una
ro ariern el misterios punt d'intersecció de es yo icions i de les tendencies contráries
de r esperit.
Hoi ^Marginalia», a despit del quahf,cat,u diversa, serven, dones, una
evident umtat. Enfilades l'una al costat de
ñrJa'H T ••osari, totes plegades fan l'oració deis quinze rnisteris de
lintel ligencia i de la passió... Que luny
que som de I' acudit pintoresc i del refrá
vulgar! Que lluny també del «concetti» rebuscatipreciosista!Exquisitibreu,josep