Page 21 - civtat19

més reveure-la, que Testimava. Mentre ges- ticulava amb tan mala traqa com passió, li feia avinent el seu estat sentimental, con- vencut com estava que en procedir semblant-
ment delinquía; ho esperava tot menys veure la noia plorar.
Res: que era correspost per la noieta, la filia xica del xofer que feia poc s'havia ell mateix escollit per butxí.
El qual xofer, en assabentar-se del cas,
en Hoc de brandar contra el cap del suicida
un escambell, va arronqar les espatlles sim-
plement.
L'amo de la casa féu més, li proposá de
prendre'l en servei per a la condúcelo d'un altre cotxe.
1 el xicot aprengué el seu nouofici, i hom
parla de seguida de casori. No calia amoT- nar-se per la quinta; li mancaven quatreanys
per a tirar-la.
Ara els seus guanys li semblaven fabulo
sos i li vessaven de les butxaques. Conegué
companys i es féu amies, dels quals era ben considerat. Temptá la febre del joc i guanyá
sempre. Tenia, a cor qué vols, amor, lliber-
tat, salut, benestar, diners...
Amb aquest temps el minyó, per consell
del seu amo va aprendre també de lletra, el suficient per a llegir aquella rondalla del rei
qui per a guarir-se necessitava la camisa de rhome feliq, i va molt meravellar-se'n, car
ell bé ho era, de feliq, i bé dula camisa.
Sí, pero, pensava, en aquest món la ven tura completa diu que no la pot pas teñir
ningú. Segurament tu mateix no la tens, sino
que t'ho figures. De la mateixa manera que una casualitat t'fia donat la felicitat que ara
tens, saps que disgustos de familia, la senec
tud, un dolor reumátic, qualsevol circumstán- cia arbitrária, te la pot arrebassar. No valdría
més, potser, perdre-la tota d'un cop que anar-la, així, perdent, mica en mica?
I el minyó, coneixedor de totes Ies ma-
nyagueríes de la sort, va recordar una per una totes les penuries que havia passades, i en repassar les causes que l'havien induit al suicidi, sentí encara el vértig i l'esgarrifanca de cloure els ulls per a sempre i deixar anar sota les rodes la massa del seu eos.
* **
El protagonista del present conté fou tro- bat mort en el seu Hit amb un revólver a la má esquerre i les temples foradades.
Sota el coixí el consegüent paper:
«Ningú no fos culpat de la meva mort, ni es capfiqués cercant-ne les causes. M'he matat, essent felic, per a no perdre
la felicitat>.
C. PAGES DE CLIMENT
-m