Page 16 - civtat16

MANOLO RUGUÉ
Én la pell de bou del Sur-oest europea ha estat durant el segle xix tan de mena
deplorable (jo que s'hi ha fet en escultura, que es pot ben dir que un observador del pervindre en examinar el mapa de les rea- litzacions estétiques es trobará amb el més
inexpressiu deis sorrals.
Qué esmentaríem que no ens avergonyeí-
xi davant la creixent puixanqa de I' escola
francesa? No concloem que sia Rodin una orientació de joves artistes. En Maillol, Bour- delle i Meunier, potser trobaríem, feta la natural i esgraonada diferencia, més escalen ta feina per aturar-hi llur atenció.
A la península s'ha donat el cas que a mida que Europa s'agrandia en les percep- cions de volums i qualitats de les masses, dinamitzant-les part d'enllá del secany rea lista, fins a madurar, en les bones hores de Tactual segle T exemplar personalitat d'Ar- chipenko, els nostres pseudo artistes s'han complagut en el dolent miratge de la més insubstancial banalitat envaint Museus i
places de les més atrotinades confitures. Sortosament hi ha hagut qui prou desin- volt per a desiliurar-se de Tasfixiant ambient en qué per faisó irremeiable, s'hauria cor-
romput, ha feta temps la salvadora cabriola, i se n'ha anat.
Manolo Rugué, que si bé nat a Cuba,
pertany a la gloriosa generació de Nonell i Picasso, i és a Barcelona i en llur companyia que ha donat els seus primers passos, apa- reixia de bell antuvi com un artista contra-
dictqri, i en apariéncia sense brúixola.
És molt explicable que així s'oferís en una
época en qué el més embrutidor retoricisme suplantant les profundes i medulars valors, s'ensenyoria de la coTlectivitat. L'esdevin- gut en Tescultura, ha estat un de tants as- pectes de la deficiéncia comprensiva de la generalitat.
Ha calgut un formidable esfor? de volun 8—
tan ostracismo, de reacció extremada contra tan agut empobriment espiritual de la socie-
tat peninsular, per a procurar-se algún con sol de reconeixement en la posteritat.
La primera embranzida deis artistes, que
en Tactualitat son abastament reconeguts
com a precursors de la novíssima estética,
ha estat ¿per qué negar-ho? devastadora.
Ressde qo que han trobat a la terra pairal no
els ha servit. Així han estat tinguts per acra-
tes o revolucionaris els qui precisament eren,
arborats del pur ordre i de la benfactora llet
que ve del ritme interior i no de les tropicals 0 plebeies facilitáis anecdotiques.
En la música més discordant amb el medi,. en la poesía més oposada al flonjo senti- mentalisme del seu país, en la participació- desinteressada i anónima en els aliens movi- ments estétics, ha aprés a sacsejar Tesperit 1 a retrobar-se, la generació de Manolo, edi- ficant-se, própiament, una personalitat.
I d'aquí ve que Tobra d'Hugué, acienqat tornaveu de la renovadora croada, tingui la vitalitat saborosa de les concepcions madu rados en la jola socrática que sois es troba,. quan, part d'enllá d'Epicur, s'ha deixat en- rera la idea del dolor i Teixutesa de la im- passibilitat.
Esperit ávid i comprensiu, el faceciós Manolo Rugué, després de saturar-se de les
més dislocades emocions, ha entés qo que,,
per logic, es té al planell de la má: que per un ver artista sois cal viure plenament, per a,,
en sentir-se gonfiat d' expressió interna,
posar-se a treballar i recrear el ritme racial. ¿Ritme racial? ¿Per qué no? Escauen i abrillanten el cel, els mil colors diversos i
¿faríem a Tartista que és a la fi qui dona veu o forma a la sensibilitat, i en regir-la, la
tramet, d'una pitjor condició que les fugiti ves incidéncies fisiques?
Ara bé: la raqa no és pas d'exclusiva Ilei fisiológica: valdrá tant en quant sia tor-