Page 15 - civtat16
P. 15
ELOGI A LA CASTEDAT
Dintre el clos del meu pit 1 ran del cor, com una gemma que s'amaga, esquiva,
I'imatge teva hi due plasmada en or pero la sento bategant i viva.
Donzella nubil, santa Castedat,
fortitud, gentilesa i esperanza, reflexe de la gloria eternitat
d'incorrupte daler, oh, la gaubanga
de posseir-te tota, plenament, en un deliqui que no té mesura,
flairant a lliris que no tronca el vent i encesa i dócil a la má que et cura.
Verge exquisida, nua a I'esperit, amb plenitud de forga i de bellesa,
que serves pel bridó cada sentit i fas puixant la nostra jovenesa.
Castedat, bes de rou, claror d'estel, aleñada de Déu ben abrandada,
posa en ma sang el llavoreig rebel a tota corrompuda batzegada;
sigues coixí dessobre cada abrul!
que vulgui malmenar la meva passa, i l'ámfora sagrada que recull
de tot desig huma el poc i el massa;
torna suau l'aspriva voluptat
que crema dintre el doll de cada vena, i obre'm els ulls a tota claredat
que de Hum d'aquest món siguí aliena,
que jo vuli posseir-te plenament, en un deliqui dolQ, sense mesura,
flairant a lliris que no tronca el vent i encesa i dócil a la má que et cura,
Jaume ROSQUELLAS I ALESSAN
—7
