Page 14 - civtat16

prés del text de la Quaresma porta com a Tauies: les «Concordáncies deis sermons de
la Quaresma de 1413 amb altres reculls de
predicacions de Sant Vicent»; els «Textos de la Sagrada Escriptura> (on hi ha algunes
omissions), i r«Index onomástic».
Com era natural tot el eos de la Quares
ma versa sobre l'Evangeli de les feries ho- miléticament explicat amb senziliesa i abuii- dor de doctrina acompanyada d'una iiiteres- santíssima copia de citacions tan bíbliques com eclesiástiques, que proposada al poblé creient amb zel ardorós i unció penetrant
commovia les ánimes llevant aquella mera- vellosa sega, sia de veres conversions sia de nou abrandament de vida cristiana, com ens conten les histories de Sant Vicent Fer rer. Per aixo la Quaresma ara publicada será de bou ajuda ais predicadors quaresmals a treure'n «doctrines> (ensenyaments) i «mo-
ralitats» (deduccions práctiques), per ins-
trucció i edificació de l'esperit crístiá. En
aquesta Quaresma, pero, tenim solament el
eos del discurs nodrit de doctrina sagrada
poada en la sagrada Biblia i en els Sants Pares que el ílamejant Apóstol vivificava
amb un moviment oratori viu, zelant, acia-
parador, amorós, propi tot ell d'un Sant que
purament cercava instruir les interiigéncies amb la veritat católica i somoure els cors
amb la penitóncia i caritat de Déu. Les ho milies trameses en el códex de Valóncia, ara
per primer cop editat per ésser ben compre ses, cree que deuen revestir-se d'aquelles
qualitats extraordináries amb qué, segons re- conten historiadors contemporanis, per exem-
ple, Roazzano, feia ressonar el seu catalá de Valencia per tots els ámbits d'Europa
com un agitador i pacificador ensems, avas- sallant les multituds a la fe católica i a la
práctica de la vida cristiana. Per aixó fon pen- sament ben encertat del canonge Sanchis
Sivera de dedicar unes págines de la Intro- ducció a fer conéixer l'ambient dins el qual es movía l'apostoiat de l'Ángel de l'Apoca- lipsi, incorporant-hi la nota escrita d'En P. M. Bordoy-Torrents sobre l'art de la pre- dicació de Sant Vicent Ferrer, basada espe- cialment en l'estudi de la Quaresma de 1413.
Ans d'acabar cal afegir a tito! d'imparcia- litat i amb desig de perfeccionament, — que
6-
la Introducció hauria estat més entenedora i refinada dividint-la en paragrafs i afegint-li el seu sumari, — que al comenq hi hauria escai-
gut la llista de les fonts inédites i d'obres im preses emprades i més sovint citades en la seva redacció, — que a la capsalera de cada
página de la Quaresma fóra estat bo d'afegir el nombre progressiu de cada discurs, per
exemple, pág. 87, «Segon diumenge de
Quaresma, 15>, — que resten cites no veri ficados majorment de Sants Pares les quals
estarla bé de referir a la Patrología de
Migne, o també al Corpus Scríptorum Ec- cíesíastícorum Lotínorum de Wien, — que
algunes lectures dubtaria que sien prou cor tes, V. gr., pág. 233^®, Dialago/7 = Dialo- gor (um) ?; pág. 81®2, De c[l]aretat en c[l] aretat: cf. 2, Cor. 3, 18; pág. 56^, Paries =
parieí: cf. Mt. 1, 21; i en cas de ser-ho pot- ser era millor corregir-Ies dins el text i ano tar la lectura real en l'aparell critic del peu de página. Emperó son aquests, pormenors
que desapareixen dins el conjunt de les ex celsos qualitats més amunt esmentades, que
fan certament desitjar que el distingit i molt
il"lustre canonge Sanchis Sivera es doni de
pie a preparar una edició completa de les obres de Sant Vicent Ferrer, termenant tan
gloriosa tasca, per la qual sembla prou es-
pecialitzat, amb una vida critica del gran
Apóstol valenciá.
Tant de bo que l'exemplar iniciativa del
canonge Sanchis Sivera i el noble mecenat- ge de la Instítució Patxot despertin arreu digna emulació, per tal que tinguem tota una brigada de mans treballadores que posi a l'abast deis erudits el gran patrimoni lin guistic, literari, históric, teológic i bíblic, que els nostres avis ens llegaren, ara o enterrat en els arxius o bé mort en edicions rarissi-
rnes, que ha d'ésser la base verament cienti- fica de la reconstrucció del lenguatge nostre,
com bona guia pels nostres estudis d'erudi- ció, en particular pel més segur i més nadiu anostrament de la Sagrada Biblia, que és la sobirana empresa de les tres prou conegu- des entitats catalanes que amb gran daler gloriosament hi treballen.
Joan VILAR I COSTA, S. J. Mantesa, Santa Cova, febrer de 1928.