Page 8 - civtat15

MARGINALS A «ELS POLITICS»
Un poble en gestado, que no solament
vol que li sigui reconeguda una personalitat
política sino que tresca per a recobrar-se a si mateix, és el tipus de la coLlectivitat que
té una necessitat imprescindible de preocu-
par-se seriosament de la política, de I'alta
política, de la política d'envergadura i de
llarga volada. En la vida deis pobles el que
per un atzar o per unes circumstáncies de-
terminades fa una parada més o menys llarga,
o no actúa amb tota la intensitat que 11 fóra
possible, no s'estaciona solament, sino que
recula, davalía. Així, dones, necessita, com del pa que menja, de la febre de l'activitat,
de la tensió de nervis, que l'actuació política
comporta, si no vol comenqar a fossilitzar- se.
¿Ha fet hom tot el que podia fer, en
aquests últims temps, per a no deixar es- morteir la vibrado, més o menys intensa,
que en questions polítiques, ja s'havia acon- seguit? A nosaltres ens sembla que no, irre- futablement. Es veritat que, especialment en una part de la política cultural, en la part de
expansió bibliográfica i d'incorporació de generes literaris, havem aconseguit avenqos
notabilíssims; pero no havem guanyat gaire en intensitat i valor, almenys en el grau que
respecialització podia fer-nos esperar. ¿Podem dir, sincerament, i amb una con- vicció interior profunda, que en la nostra
cultura i fins en el cas concret de la nostra
literatura, havem avanqat molt? A nosaltres ens sembla que, si fa o no fa, estem com qua- tre o cinc anys enrera. I considerant-ho en
perspectiva de cara a l'esdevenidor, potser encara estem pitjor... Aquestaconcepciónos
tra del moment actual necessita una aclaració. Presa en conjunt, la nostra literatura és una filióla de la francesa. Li havem copíat — i
(I) "Els Politics" per L. Duran i Ventosa. Barcelona setembre 1927.
154 -
entre nosaltres ja son en nombre crescut els bons estilistes — la manera, el «savoir faire», la grácia. Pero el contingut, la intensitat? Aixo sí que, per dissort, no ho havem pas aconseguit. Els moments actuals apareixe- ran, en la projecció que ens donaran els temps, com una generado formativa d'auto- didactes. I els autodidactes, en veritat, no ens inspiren, presos globalment, massa con
fianza per a l'avenq positiu de la nostra cultu ra. Sempre sembla que els faci falta un a
altre puntal interior. Podran ésser uns perio- distes brillants, uns literats de certa talla^
pero faran avanqar, integralment ben poc el nostre món espiritual.
Voleu noms? Ens reca donar-los perqué quasi tots son bons amies nostres i ens sabria greu que es pensessin que en parlem des- pectivament. Pero ací en van alguns: Escla- sans, Melcior Pont, Guansé, Navarro Cos- tabella, Joan Gols, i tants i tants altres que no citem perqué no els coneixem personal- ment i tenim por que no comprenguessin la idea capital que ens fa escriure així, i que es pensessin que ho fem amb cap altre desig que el de posar les coses en son Hoc. Ens sembla que havem donat una importáncia massa exclusiva al món del periodisme, de les Metres i de les arts, en perjudid de la
política 1 de les altes finalitats essencials que havem de perseguir, i creiem que seria una covardia imperdonable el no dii-ho cla- rament i donant la cara. Creiem que la ge- neració dita noucentista era molt superior a la del jovent que ara pugem: tenien més
ánsies, més inquietuds, i, fins comparativa- ment, mes preparado que nosaltres. La lite ratura, l'art, la ciencia, el periodisme, l'ense- nyarnent, etc., que en un poble normalment cons ituit son unes finalitats altíssimes, entre nosaltres han de teñir més aviat un caire de
mitjans, de graons per a aconseguir l'estabi- litat per tots desitjada, i no ésser, com ara.