Page 10 - civtat15

tranger s'han publicat i que está fet de cara a la nostra terra.
Nosaltres, que en alguns punts concrets de política práctica estarem allunyats segura-
ment de I'autor d'aquesta obra, no podem per
menys de confessar que almenys essencial- ment, estem conformes en l'apreciació de les
qualitats i complexitat formativa que tot bon
politic ha de tenir. No escrivim aixo amb ga nes de sentar doctrina si no, més aviat, per
qué el lector pugui comprendre fins a quin punt el llibre és, en si mateix, interessant, ádhuc pels que en un altre ordre de conceptes i questions puguin estar-ne més allunyats. Essencialment dones, — tornem-ho a repetir — estem conformes amb l'autor, tant en la
apreciació de l'anormalitat política d'Europa, com en la importáncia que els homes i les
doctrines tenen en política; tant en el con-
cepte que el parlamentarisme li mereix, com en la necessitat que tenen tots els pobles de bons politics, tant en les condicions innates
que tot bon politic ha de posseir com en la cultura propia que ha de procurar fer-se;
tant en l'epidémia que representen elsaficio- nats com en la concepció comprensiva que llevat d'alguns punts concrets en política té de la dona...
Comenqa el llibre ambuna exposició molt clara deis trasbalsos que la Gran Guerra va
produir. L'amplitud de visió i l'exactitud de les remarques és notabilissima. Es un bon
cop d'ull de portes en fora que tot home po litic hauria de tenir present. Res no hi ha de
sobrer o d'inconvenient. El canvi que ha sofert la vida actual, tendint cada dia més
cap a l'acció i a la rapidesa, mentre que la política encara és una mica massa calmosa, está retratat amb unes pinzellades mestres. El desequilibri que aixo comporta, resulta
evident; no cal, dones, oblidar que avui l'Ac- ció assossega la Paraula. Ja Spengler, en la
seva obra «La decadencia d'Occident», re- marcava com les generacions d'ara no són com les que immediatamentenshan precedit, que han Iluitat aferrissadament per aqüestes o aquelles concepcions doctrináis, i com no n'hi ha pas prou amb les soles garanties es- crites, sino que el factor humá també hi és importantíssim. Així no és estrany, dones, que, en el capítol tercer, en tractar de «El sistema parlamentan" i les seves eventuals transformacions» sentencií" ^Governar és ac-
156
ció; i parlamenta és prbpíament l'exteríorit- zacíó de la paraula. Bo és enraonar, perd-
conoé obrar... >
Després de fer encertades aqüestes con-
sideracions sobre el sentit en qué cal refor mar els parlaments i la importáncia que la
personalitat política té en política, l'autor s'encara resoltament contra la prevenció,
quasi sempre exagerada i moltes vegades
morbosa, que grans masses de ciutadans te nen per l'acció, considerada nefasta, de l'ho-
me politic. Cal tenir en compte que els poli
tics, són una necessitat en la vida dequalsevol
poblé en qualsevol temps, i que sempre, en un caire o altre, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hí
haurá. Perqué, qué faria un poblé sense po
litics que el dirigíssin, que es preocupessin
de la seva prosperitat i vida? Sempre, quan
uns politics han estat eliminats, uns altres
necessáriament han sorgit. Així, no és es-
trany, dones, que s'entasqui llargament en estudiar la millor manera de com cal que es
formin les oligarquies polítiques; o, dit d'una altra manera, deis grups d'homes que, per vocació o bé portats per les necessitats del país, es sentin cridats a intervenir en la cosa pública.
Aixo el porta planerament a preocupar-se de les aptituds que ha de tenir el bon politic,
de com és important que sápiga i pugui edu-
car-les, de quina manera i circumstáncies de diterents ordres li poden permetre «posar en evidéncia les seves aptituds i la seva prepa rado»: de quina faisó és aquesta preparació moral, intel lectual, sentimental i professio nal que necessita, i de com en alguns casos-
extraordinaris una forta personalitat política pot també passar-se d'aquesta preparació
Aquesta capítols de «Els Politics» quetracten de les qualitats generals, de les condicions
per reeixir en política, vénen a ésser el molí de l'os d'aquest libre interessantíssim Es on
s hi troben les idees i conceptes capitals del libre. Entorn d aqüestes questions fonamen- tals pero hi han també altres capítols com
Política» «La moral deis politics», «ITpolf-
tica í el tecnicisme» i «Les dones en política»
que no fan mes que apuntalar, corroborar i
perfilar les idees capitals d'aquest ver i pre cios manual del bon politic.
J. M.= BORONAT