Page 7 - civtat15

CIVTAT IDEARI D'ART I CULTURA
Any II Manresa, Octubre-Desembre de 1927 N." 15
Is últirns anys de febre literaria i periodística han servil, si mes no, per a avesar-nos a escriure un catalá par i cristal'lí. Comparen qnalsevol prosa de la que ara s'escriu amb la que hom ens suministrava habitualnient deu anys endarrera damunt els nostres diaris i revistes. El léxic s'és anat fixant i polint; l'estil ha pres totes les
modalitats própies d'un llenguatge normal.
És innegable que la normalització de la riostra ¡lengua escrita, la devem tant ais
nostres escriptors com ais nostres filólegs. El fet, també, d'haver passat alguns deis nostres literats habitualment a l'exercici del periodisme ha contribuit a netejar el llen
guatge de deterrninats mots arcalcs o en desús, i a substituir algunes construcclons sintáctiques encarcarades i no prou castes, per altres de mes clares i flexibles i,
per tant, tnés en consonancia amb el parlar del poblé que, en determináis indrets de la nostra terra, ha sabut servar el patrimoni secular de la llengua vernácula amb una
pulcritud i una puresa verament admirables.
La fusió del literal i el periodista ha esdevingut saludable per tots conceptes.
El literal, en fer de periodista, ha sabut adaptarse un estil ágil i directe, sense perdre mal l'expressió casta i correcta que, per damunt de tot, ha d'ésser sempre la norma de tot bon escriptor.
Per altra part, el periodista en fer la seva irrupció al camp de les nostres lletres les ha dotades d 'una frescor i una vivacitat enlluernadores. Al costal deis nostres literals,
prou conegiits de propis i estranys perqué ens catgut fer-ne aci l 'elogi, podem posar-hi ara els noms de dos o tres periodistes els quals en res no els desmereixen.
Uns i altres han fet possible que avui el nostre poblé pugul passar els ulls pels
diaris i les revistes sense l'esforq visible que deu anys enrera havla de fer per llegir un
article o entendre una noticia, corn si el llenguatge escrit d'ara fos una contlnuació
depurada de les nostres converses habituáis.
Per altra part, alguns mots que aleshores a bona part de nosaltres mateixos ens
haurlen semblat arqueolbgics, avui no sois els veiem escrits amb freqüéncia, sino que inclús els escoltem en els llavis deis mes prim-miraís, i no els trobeni rldículs o rars corn aleshores ens haurlen semblat.
Escrivim, dones, un catalá que pren de vegades la brillantor de l 'esrnalt, un catalá nou i secular alhora, el qual brolla tan flexible i dringant de la nostra ploma corn dels nostres llavis.