Page 62 - civtat15

L' ORFEÓ MANRESÁ
I LES SEVES NOCES D'ARGENT
No podem cloure l'any 1927 sense asso-
ciar el nom de la nostra revista a les testes
d'homenatge' queen Mcaonmremsae mhoar adredÍiceast asiesveus meritíssim Or e o
noces d'argent.
Aqüestes han estat briiiantíssimes com
corresponia a la historia de tan prestigiosa entitat.
Poc devien pensar eis entusiastes que vint-i-cinc anys enrera, apiegats a i'entorn del maiaguanyat Estanisiau Casas, fundaren l'Orfeó Manresa, que la seva obra arribés a assoiir en i'esdevenidor, la puixan^a que tots admirem i la quai constitueix un motiu de iegítim orguii per Manresa i la Música
Durant aquests vint-i-cinc anys que d'una manera apoteosica acaben d'ésser ciosos, ha viscut i'entitat époques fioreixents i períodes d'aguda crisi. En uns i aitres temps, pero, s'ha pogut constatar com Manresa sentia pel seu Orfeó, estima i preferencia ben notables.
En els temps de major activitat entre els
components del cor, i de més rendiment ar tistic de I'entitat tota, Manresa hi ha coope-
rat amb el seu entusiasme i ha viscut i s'ha nodrit de les seves ensenyances; en els ai- tres, en aquells qui solament pessimisme po- dien encomanar, la Ciutat ha anat mante- nint l'oli de la llántia pacientment, esperan-
<;adament perqué no s'extingís del tot la fla ma, i aquesta esperanza i aquella constán- cia han fet possible el renaixement d'avui,
aquest esciat de vida actual.
El principal factor que ha contribuít a
que robra de l'Orfeó Manresá no fos un ro- sari ininterromput d'estudi constant, i d'efi-
caQ divulgació artística, és, sense cap mena de dubte, l'obligada diversitat en la seva di- recció. Cada fallida d'un Director ha estat un retrocés en l'obra feta i un recomengament
pesarós pel nou mestre que s'emprenia la
feixuga tasca del seu guiatge.
De tots els renovellaments que ha viscut
I'entitat, cap, pero, no ha estat tan difícil i de tanta durada com el que es velé obligat a
188 -
dur a terme l'actual mestre, Miquel Blanch.
Han calgut sis anys de continuat esfor^ i d'in-
cessant sacrifici personal perqué el seu ta
lent, la seva bondat i la seva energía es
guanyessin la confianza de tots i pogués
aconseguir amb un any d'estudi, ductilitzar el cor fins a fer possibles les audicions,
quasi perfectes, de la de
Haéndel, amb les quals dona l'Orfeó el dia 30 d'octubre de 1927, punt final a les festes amb qué ha commemorat el seu quart de
segle de vida, durant el curs 1926-27. 'Ü*
Si I era passada ha estat gloriosa amb tot 1 els innombrables obstacles que ha tin-
gut de véncer, devem esmentar com el co-
mengament de la nova, es presenta abundo sa en fruits. Han comenijat amb éxit fala-
guer, una tanda de concerts íntims a la recent restaurada sala d'actes de l'Orfeó
Fou el primer a carree del Quartet Laietá de Barcelona, el qual interpreta un escollit
programa, amb justesa i discreció ben no- tóries.
El segon d'aquests concerts, ana a carree
deis famosos artistes Blanca Selva i Joan
Massiá, amb un programa tot ell dedicat a Beethoven. De les qualitats d'aquests dos
artistes admirables no cal parlar-ne; direm Deró, que suggestionaren el püblic' per lá )ellesa pura de la música que interpretaven
i per la puresa absoluta d'aquesta interpre- tació.
I aqüestes sessions selectos que dins l'ambient recollit i auster de l'Orfeó es do nen periodicament ais socis de I'entitat duen al nostre esperit les més ele vades emocions- i entre aquesta labor d'aportació i el cons tant estudi deis elements nostres, fan preveu- re que aquest curs 1927-28, assenyalará una datad'inesborrablerecordenlahistoriade l'Orfeó Manresá, sots la competent i honra da direcció del mestre Miquel Blanch.