Page 60 - civtat15

A la cambra hi ha quietud. El siienci
plana en tota cosa. El reilotge només se'n fa escapo! i amb persistencia rítmica i sobria
va jugant ais daus damunt el cor de la nit. La penombra deforma els objectes de Tes-
tanga, engrandint els uns i estilitzant els al- tres. Sobre la calaixera, crema una llántia a
Sant Antoni. Sant Antoni, té el mirar viu i asserenat. La llántia és feble i tremoladissa; el seu desig, pero, té el batee de les hores eternals. I regna la quietud allargassada, pe- sant, aclofada per la llosa del siienci.
A fora, la fosca reposa entre els taron-
gers. Quan el vent, temorenc, els palpa una mica, sembla que la nit panteixi. Cau
una estrella del cel i fa com qui es gronxa
per Tespai, pero resta sospesa, com una llántia.
I entra al barri, espellifat i corb, la testa botaruda i el caminar pausat i cántelos, mal- fiat de tothom, el veil Destí. La llumanera del seu fanal, coquí fanal de llauna, s'enfron- ta amb la paret i amanyagant les eures, es
fica dintre el mas pel cau deis llangardaixos.
El Destí, a les palpentes, entra cap a dins,
traspassa el menjador i puja Péscala. D'un recó penja una escopeta i ell sent frisances
de liebre. Amb els bragos avangats, com
banyes de cargo!, va resseguint les paréis per no topar. Té els nirvis contrets per no fer bruYt i la boca mig closa ferint-se el
186 -
llavi; Del llavi li penja un fil de sang
que li fa Hum i, a cada passa, el Destí va barraní la fosca a|; seu darrera. Guaita una
porta i l'obra poc a poc. Guinyolar llest, com si els cores es desvetllessin. Astuta-
ment, feineja amb la mirada, abans d'entrar, i un buf d'esporugiment apaga la llántia. El
fil de sang fa més claror i es men ja la fosca,
mica en mica.
A la cambra hi ha un Hit i una línia pal
pitant. El Destí es mira la donzella, i la llen-
gua li crema com arena assolellada, i la sang la inquieta, com si li burxessin Pespinada amb
una carda. Les nines dels ulls li volten des-
ficiosament, bojament, i engrapant la don zella d'una bragada, li dona un bes sec, que
ressona, profund, dintre el seu pit, com un toe greu de campana. Deixa caure el brag i
la donzella morta. La cambra és un gemec.
Fuig d'una revolada escales avail, mentre vibren en la seva vesta esquellincs de mort.
S'endú el fanal i es perd per entre mig deis
íarongers, i s'esquinga la roba i el cap li topa contra una branca baixa. S'enfila a la paret i la runa li clava les dents. Quan és dait, cama ací, cama allá, branda el fanal, com una testa, i es Henga, marges avail, rebo-
tent-lo, i cada cop és un gemec i cada toe de Hum una unglada vermella.
Joan j. MITJAVILA
PROSA literaria
A MITJA NIT