Page 61 - civtat15
P. 61
COR MEU BARRA LES PORTES
Cor meu barra les portes a cap més aitre amor: «ja no veurás la selva parla amb el vent sonor!»
Ell entre les escletxes, prou anguilejará...
com més les posts cruixeixin, més fort s'hi rebatrá!
1 es sentirán uns passos fonent-se cova enllá...
Dins l'antre del meu cor, hi haurá l'ánima xica talment una fontana que sempre cantará...
Cebades passi el torb qui en udolar somica, dins la tenebra nua, l'esguard li Huirá...
Qué hi fa que s'estremeixi pel llamp rogenc i blau? pel tro que topa, esclata, i esplomissant-se cau? (Pogués mon antre immobil, esdevent una ñau!)
Si un dia amb tanta furia, el vent de fora empeny O voluntat, aferma la balda del meu seny.
A UN NO! SENEGALÉS DE LA TRIBU D'ATRACCIONS DEL PARC
Fent de lligam sota les races
hi ha el noble fons d'humanitat
i, moridors, ens hem trobat.
Com damunt l'ombra jeu l'esclat el teu record jeurá en l'abséncia:
ai, vida tota divergéncia!
Qué he pressentit a ta preséncia: Potser ta pátria en ser demá,
com un heroi t'exalqará?
«El temps dels pobles pervindrá
i del meu vé l'esplendidesa...>
— Tampoc ma pátria no és defesa,
i ella ara et rep amb estranyesa
que costa encara dir-se igual! O si et trobés en sé immortal!
Que el dol et sigui sempre Ileu, tu a ton destí, jo cap al meu,
mes deixa'm dirte amic, adéu!
CoNCEPCió CASANOVA
- 187
