Page 5 - civtat1

\
CIVTAT IDEARI D'ART 1 CULTURA
Any I Manresa, Febrer de 1926 N 1
entiriem que la gent, en fullejar aquest primer número de CIUTAT, comentes la nostra aparició amb les parantes desempre:— Una altra revista nova, una revista rnés! No és pas aixó el que ens proposem en llenqar al public aquesta publicacló, car la
finalitat que ens guia és tota altra.
En aquest recer de la Catalunya estricta volem hissar el nostre sensill baluard a
favor de les coses que afecten exclusivament Vesperit, les mateixes coses que han trobat fins ara un ressó tan pailid entre els manresans quan no les han vistes amb ostensible in
diferencia.
Manresa — i ens dol de dir-ho — en el concert de les ciutats catalanes que han pa-
lesat el llur fervor per les activitats intellectuals o artistiques, ocupa un Hoc ben secunda- rl. No volem escatir les causes d!aquesta apatía, puix que tothom les sap i més els que es troben en la fretura de viure en un Hoc essencialment mercantil i industrial com el nostre.
Anem, per tant, a remoure el caliu un xic somort que anteriors temptatives deixa- ren colgat. I en dir aixó dediquem un record de simpatía a la revista 'íCenacle^ la qiial
publicárem deu anys ha alguns deis mateixos que avui redactem CIUTAT.
També és el nostre desig que la revista que avui llencem al públic tingui una feso-
mia propia entre les altres revistes: que servi un aire francamení local sense esdevenir,
pero, aquesta cosa grotesca i humiliant que sempre representara act i fora d'ací un pe riodic assenyaladament localista.
Serem manresans per damunt de tot, pero no volem pas que el nostre manresanis- me es confongui amb la banalitat o el mal gust, — tarnpoc antb la pedantería o pseudo-
saviesa, aixó mal! — vicis molt arrelats entre alguns comarcans del Cardoner els quals han fet amb llur conducta que el manresa siguí conegut pel món com un prototipus de
la despreocupació i la tranquil'litat.
Vivim uns quants quilómetres Huny de Barcelona, pero aixó no ens priva pas d'es
tar amb intima convivencia amb la capital tots els dies. Som provincians, és cert, pero no tant que la nostra incapacitat pugui confondréns sisternáticament.
A través deis Hibres i de les revistes tenim establert temps ha un corrent ideologic
que renova la nostra sava i ens fa mantenir una atenció latent per tots els problemes
que agiten l'esperit. Entenem, dones, que serem sempre més manresans tant com més en contacte ens trobem amb els grups selectes de la nostra terra i a!Europa.