Page 9 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

La revista, Ideari d’art i cultura, com preconitza el subtítol, reflectirà durant el dos anys d'existència, l'intent contradictori de lluitar contra el provincialisme, el localisme, en favor de la civilitat, però sense renunciar del tot a un cert grau de rusticitat que implica la seva situació geogràfica.
Seguint Joan Bellesguard: "No arribem a ésser uns ciutadans ni uns vilatans perfectes (més endavant parlarà de l'eclèctic "poble gran"), però en cadascú de nosaltres hi ha les qualitats més remarcables i els defectes més característics alhora de la civilitat i la rusticitat".6
Els esforços de Manresa per esdevenir "urbana", per unir-se a aquest signe de modernitat del nou-cents, de cultura, de progrés, i, en definitiva, d'europeisme que ve imposat des de la Barcelona industrial de les darreries de segle, i que influirà considerablement en l'ideari noucentista, són ben palesos al llarg dels 20 números editats de la revista que ens ocupa. En aquest sentit és prou gràfic l'editorial corresponent al març de 1927, on es considera arribat el moment de fer desaparèixer la "sotsdenominació de 'comarcals' amb què alguns encara ens classifiquen", car s'entén que "hi ha escampada per les ciutats pròximes o allunyades de la capital una bona llavor ciutadana, que és, en alguns sectors, dignament cosmopolita." 7
Això pot contrastar, filant prim, amb la impotència de Manresa per generar tota sola una publicació d'aquest tipus, com ho demostren les successives aportacions "estrangeres", que formen un bon gruix al llarg dels vint números de Ciutat i que tindrem ocasió de comentar més endavant, en parlar dels homes que feren possible aquesta revista tardana, inscrita ja a l'anomenada segona època del Noucentisme català.
6. Ibídem.
7. Editorial de Ciutat, n.11, març-1927.