Page 8 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

Aquesta idea de la ciutat transportable a tot arreu, sembla ser l'esperit impulsor de la nostra revista. El primer numero, aparegut el febrer del 1926, a l'editorial esmenta una altra publicació, Cenacle, apareguda deu anys abans i on havien treballat part dels redactors de Ciutat, amb un semblant esperit, segons es desprèn de les paraules de l'editorial.
En aquest editorial també es manifesta el desig de tractar les "coses que afecten exclusivament l'esperit" i es queixa de la poca atenció que s'hi ha dedicat fins al moment present per “viure en un lloc essencialment mercantil i industrial”.
Reclama, així mateix conservar l'aire local, però no grotesc ni localista, i acorda, amb Ors, “estar en intima convivència amb la capital tots els dies (...) a través de llibres i revistes” que els permetin seguir el corrent ideològic de la capital espiritual i conclou: “serem sempre més manresans tant com més en contacte ens trobem amb els grups selectes de la nostra terra i d'Europa" 3 en una aspiració que encara avui mateix ens semblaria de rigorosa actualitat.
"La capital ens posa en comunicació amb el món; el Pirineu amb la terra" dirà Joan Bellesguard a l'article "La nostra ciutat", però aquesta "terra" sovint és sentida com a quelcom negatiu i així mentre l'interès de contacte amb la capital radica en "la transcendència i el dinamisme" que els imprimeix a través de llibres, diaris i revistes als manresans; la comarca els interessa comercialment, però fins la rebutgen "ètnicament" i si bé admeten que "aquests clients benignes que vénen a Manresa, ens ensenyen a parlar un català més depurat que no pas el nostre", afegeixen "de vegades pitjor" i encara els fan culpables de "la tara d'una despreocupació maleducada" 4 que els deixen per torna.
La terra, la geografia, el paisatge justifica les poques manifestacions del Noucentisme a Manresa, on el debat camp-ciutat és sentit amb més intensitat que a d'altres llocs de Catalunya.
Es aquest un intent de justificació constant que els homes de Ciutat argumenten una i altra vegada:
"Es una ciutat la nostra, en perpètua enyorança: té el mar i la muntanya massa lluny. Només té a la vora Montserrat... i ens veiem privats de les vastes perspectives d'un paisatge d'amples horitzons", 5 diu la presentació de "La nostra ciutat", feta per Joan Bellesguard, ja citada.
3. Totes les citacions anteriors i aquesta pertanyen a l'editorial de Ciutat, n.1, febrer-1926, pp.1 4. J.BELLESGUARD, Art. Cit., pp.2.
5. Ibídem.