Page 3 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa
P. 3

Introducció
Manresa: marc físic on neix CIVTAT
Manresa és un municipi del Bages i cap del partit judicial homònim. Ocupa una extensió de 41'24 quilòmetres quadrats, situats a l'extrem sud del pla de Bages, entre el Llobregat i el Cardener, a la riba esquerra d'aquest riu. El territori és accidentat per diversos turons i relleus (Collbaix, 544 m) i drenat pels rius esmentats i les rieres de Guardiola i Rajadell.
Cap regional cap a les terres de l'interior fins a sectors del Pre-Pirineu, de la Segarra i de l'Anoia.
Manresa viu, i vivia el primer quart de segle, de l'agricultura i ramaderia, però sobretot de la indústria tèxtil; al segle XIX era ja un important centre cotoner. Amb el s.XX entrà la siderometal·lúrgica, química, fusta i alimentària. À partir de mitjan s.XIX es transforma - gràcies a la xarxa de comunicacions establerta- en una prolongació del complex industrial barceloní que s’estén al llarg del Llobregat.
Demogràficament acusa aquest auge econòmic: a començaments del XIX tenia 850 habitants, aproximadament, el 1900 en tenia 83.252 i el 1925, data en què tingué lloc l'inici de l'increment immigratori, uns 32.000.
Es tracta d'un centre de comunicacions important: hi passaven ja, a l'època que tractem, les línies de ferrocarril de Barcelona a Manresa, per Martorell; de Barcelona a Lleida, Saragossa, etc; les carreteres de Manresa a Solsona, de Manresa a Montblanc per


































































































   1   2   3   4   5