Page 6 - una_historia_de_cent_anys

JOSEP M. GASOL
bat, grácies a Déu, la guerra civil que horn coneix per la tercera carlinada; amb la restauració monárquica, I'economia espanyola entrava en el seu
periode més brillant de tot el segle xix; els anys de la febre de for. L'eufo- ria consegiient impulsava grans realitzacions, que per mor de les circums-
táncies adverses haurien estat impossibles i impensables abans d'aleshores. A nivell local, diversos fets de carácter economic, cultural i social són
exemple significatiu del dinamisme singular d'aquella generado manresa- na: A la periferia de la ciutat sorgiren grans fábriques de teixits (com les
del Guix i deis Dolors o de cal Torra al raval de Valldaura); prácticament
esgotats els salts del riu Gardener, ubicado tradicional de la industria més típica, aprofitaven altres corrents menors -els torrents de sant Ignasi i de Predicadors- o la mateixa Séquia destinada primordialment a regadiu i a l'abastament urbá. La burgesia industrial manresana creava, el novembre de 1881, el «Banco de Manresa»; havia inaugurat tres anys abans el Teatre del Conservatori, i s'afanyava en la construcció del ferrocarril de Manresa a Berga. I els projectes de millores urbanes es concretaven particularment en l'obertura del carrer del Bruc i el disseny del futur passeig de Pere III.
En l'aspecte cultural, és símptoma revelador d'una nova situado més
estable i producte d'inquietuds literáries i artístiques, una llarga série de
realitzacions notables per l'estil de les següents: reobertura del prestigios
col.legi de Sant Ignasi (centre de formació de molts fills de families impor- tants de tot Catalunya i d'altres indrets), ampliado del col-legi-pensionat
de la Companyia de Maria, fundado del col legi de les Dominiques, el
fundonament de tres escoles municipals i mitja dotzena llarga de particu
lars, amb dues academies de dibuix (les deis mestres pintors Morell i Ar-
mengou), una per a cees i sord-muts (patrocinada per la Joventut Católica) i I'Académia francesa, de M. Blancou. Afegim-hi l'edició d'una vintena de
periódics, de freqüéncia i estil molt variats, nascuts aquells anys (entre els quals, la Revista Manresana -després dita Revista Catalana-, primera pu- blicació local en la nostra llengua), la celebració deis primers certámens literaris i exposicions artístiques, l'edició d'una obra historiográfica de pri mera categoría (Lo Llibre Vert de Manresa, del P. Fidel Fita) i la restaura ció de la Seu, monument principal i el més significatiu de la ciutat.
Un total de 125 industries, d'especialitat i dimensió diverses, el ram de
pages que vivia també uns anys d'eufória productiva a les vinyes del secá -tradicionalment i d'engá de la construcció de la Séquia, parentes pobres deis camps del fecund regadiu- i els nombrosos establiments comerciáis
escampats per tot el mapa ciutadá donen idea del panorama economic de Manresa a les acaballes de l'any 1882.
I com que no tot és treballar, puix -com digué el clássic- convé que
Apol ló no tingui sempre tens el seu are, els manresans trobaven Hoc i ele ments d'esplai en casinos i societats com l'Ateneu Manresá, la Joventut
Católica, els cercles Artistic i Industrial, del Comerg, Artesá, de Ceres, de Flora... o en els teatres Valles, del Bon Retiro o Conservatori.
56