Page 5 - una_historia_de_cent_anys

La IMPREMTA DE SANT JOSEP, de Manresa, acaba de complir cent anys. Tant com una empresa industrial o comercial, una impremta, cal contemplar-la com un element de cultura. La seva históna es tambe, dones, historia cultural. 1 així caldrá estudiar-la i divulgar-la; com un as pecto concret i important de la historia general. Ni que aqueixa contn u- ció es limiti només a aportar unes poques dades relatives a un punt tan petit i parcial -la vida d'una de les seves múltiples impremtes- de la histo ria de Manresa i de les instituciones ciutadanes.
És en aquest sentit i amb aquesta intenció que hem recopilat -pel mo" tiu excepcional de la commemoració centenária- un breu compen i is o ric d'aquesta impremta manresana. És un resum d historia exc usiyamen
extema, deis aspectos més vistents i de major impacte en a yi a f D'alló que hom podrá més fácilment comprovar, mes anee o ic i in eres més general per a l'estudi del conjunt de la gran o petita histona manre-
^' "Més que les circumstáncies internes du' na entitat, potser interessa prou de conéixer les seves vicissituds extemes, que d'alguna manera han confi-
gurat determinats capítols de la nostra historia: económica, socia , u ral. Saber quan i com va néixer, on ha viscut i que hi ha fot, qui 1 ha
dirigida i quins són els fmits que ha donat... Poc rnes o menys, aques resquema del resum historie que presentem de la Imprem a e an sep, nascuda l'octubre de 1882 i que per aixo ha celebrat suara el seu pn-
"xotesTes dades que han servil per a la
estat extretes deis arxius historie de la ciutat de Manresa i e a Impremta.
MANRESA, OCTUBRE DE 1882
Els 20.000 manresans -pocs més o menys- que, el mies d'octubre de
1882, habitaven la ciutat foren protagonistes o testimonis d uns canvis im-
portants en la vida económica, social, urbanística. que donaren fesomia nova a l'antiga població. El que passava a Manresa s esdevenia igualment
arreu del país. Els anys 1876-1886 han passat a la histona com una decada de prosperitat, de recobrament general de la vida ciutadana. S havia aca-
55