Page 23 - una_historia_de_cent_anys

CIVTAT IDEARI D'ART 1 CULTURA
O
Any I Manresa, Febrer de 1926 N1
entiriem que la gent, en fullejar aquest primer número de CIUTA T, comentes ¡a nostra aparició amb les paraules desempre:— Una altra revista nova, una revista més! No és pas aixó el que ens proposeni en lienqar al public aquesta publicació, car la
finalitat que ens guia és tota altra.
En aquest recer de la Catalunya estricta volem hlssar el nostre senzlll baluard a
favor de les coses que afecten excluslvament l'esperlt, les matelxes coses que han trobat flns ara un ressó tan pal'lid entre els manresans quan no les han vistes amb ostensible in
diferencia.
Manresa —i ens dot de dlr-ho—en el concert de les clutats catalanes que han pa-
lesat el llur fervor per les actlvltats Intel'lectuals o artístlques, ocupa un llocben secunda- rl. No volem escatlr les causes ctaquesta apatía, pulx que tothom les sap i més els que es troben en la fretura de vlure en un Hoc essenclalment mercantil i industrial com el nostre.
Anem, per tant, a remoure el caliu un xic somort que anteriors temptatives dei.xa- ren colgat. I en dir aixó dediquem un record de simpatía a la revista iCenacle* la qual
publicarern dea anys ha alguns deis mateixos que avui redactern CIUTAT.
També és el nostre deslg que la revista que avui llencem al public tingui una feso- mia propia entre les altres revistes: que serví un aire francament local sense esdevenir,
peró, aquesta cosa grotesca i liumiliant que sempre representará aci i fora d aci un pe- riódic assenyaladament localista.
Serem manresans per damunt de tot, peró no volem pas que el nostre manresanis- me es confongui amb la banalitat o el mal gust, — tampoc amb la pedantería o pseudo-
saviesa, aixó mail-vicis molt arrelats entre alguns comarcans del Cardoner els quals han fet amb llur conducía que el manresa slgui conegut pel món com un prototipus de
la despreocupado i la tranquil'litat.
Vivim uns quants qulómetres luny de Barcelona, peró aixó no ens priva pas d'es
tar amb íntima convivéncia amb la capital tots els dies. Soni provincians, és cert, peró no tant que la nostra Incapacltat pugui confondre'ns slstemátlcament.
A través deis Ilibres l de les revistes tenim establert temps ha un corrent ideológic
que renova la nostra sava i ens fa mantenir una atenció latent per tots els problemes
que agiten l'esperlt. Entenem, dones, que serem sempre més manresans tant com mes en contacte ens trobern amb els grups selectes de la nostra terra i a!Europa.
Facsímil de l'article editorial del n.° I de la revista CIVTAT