Page 22 - una_historia_de_cent_anys

JOSEP M. GASOL
-que els fets demostraren haver-lo acomplert a bastament- d'oferir als manresans la possibilitat de tomar a gaudir d'una publicació de gran cate
goría editorial i cultural.
El programa de CIVTAT, el declarava ben ciar Particle de pórtic o edi
torial del seu primer número: «En aquest recer de la Catalunya estricta volem hissar el nostre senzill baluard a favor de les coses que afecten ex-
clusivament l'esperit, les mateixes coses que han trobat fms ara un ressó tan pál.lid entre els manresans (...). Anem, per tant, a remoure el caliu un
xic somort que anteriors temptatives deixaren colgat (...) és el nostre desig
que la revista que avui llencem al public tingui una fesomia propia (...): que servi un aire francament local sense esdevenir (...) un periodic asse- nyaladament localista. (...) tenim establert temps ha un corrent ideologic que renova la nostra saba i ens fa mantenir una atenció latent per tots els problemes que agiten l'esperit. Entenem, dones, que serem sempre més manresans com més en contacte ens trobem amb els grups selectes de la nostra terra i d'Europa.»
Amb el subtítol Ideari d'art i cultura, CIVTAT aparegué el mes de fe- brer de 1926 i desapareixia -amb data de 1928-ja ben entrat l'any 1929. Van publicar-se 20 números.
La qualitat extraordinária de la seva presentado material -paper, relli-
gat, gravats, impressió...- encaixava perfectament en el corrent literarí i artistic noucentista i podría avui presentar-se com a paradigma de «Pobra ben feta», que els patriarques d'aquell moviment predicaven i recoma- naven.
Cosa semblant, no s'havia fet mai a Manresa ni hem tomat a temir-la. Una revista, cal dir-ho, tan bonica com económicament poc lucrativa; més apta per a fer savis que no pas per a fer-s'hi ríe... Una publicació, pero, que ádhuc els critics més prímmirats o cáustics del petit món manresá no dubtaven en qualificar d'encertada i «d'un immillorable bon to».
Els mateixos elements -o el grupet de supervivents amb domicili a Manresa- que havien publicat Cenacle, foren animadors d'aquesta nova
revista; comptant, com aleshores, amb la col-laboració de plomes foraste- res. Entre En Riu i En Saltor es feia la capta d'articles a Manresa, Barcelo
na i allá on calgués. El resultat, tanmateix, fou ben plausible i és albirador en les sis-centes págines de lletra impresa que arribaren a omplir. Dóna
goig de repassar la coMecció de CIVTAT i adonar-se de Pabundor de col- laboradors il-lustres, com i també de les poesies i deis articles -d'assaig,
crítica, d'históría, d'art o de ciéncies- publicats en aquella magnifica revis ta estampada durant tres anys, en aquesta Impremta de Sant Josep.
Una relació exhaustiva de signatures resultaría massa llarga. Recordem
només que hom hi troba els noms de Joan Anís, Rafael Benet, Xavier
Benguerel, Josep Camer, Agusti Esclasans, Parran i Mayoral, Pages de Cli- ment, «Guerau de Liost», Tomás Garcés, Josep Gudiol, Camil Geis, Sebastiá Gasch, Ventura Gassol, «Joan Sacs», Josep M.^ Junoy, Josep M.^
70