Page 9 - civtat8

En RipoIIés i En Sabata, ací anomenats,
i N'Arnaudó, En Tristan, En Montaner i En
Ramon de Prats, que surten en d'altres poe
sies, eren joglars d'En Guiüem de Bergadá. És molt possible, pero, que els sis noms cor-
responguin a cinc persones, no essent que una sola Arnaudó i Sabata, que llavors po-
dríem identificar amb el trobador N'Arnau Sabata.
Com a model netament trobadoresc, pot
membrar-se el partiment, mogut per N'Ai- meric de Pegullá a En Guillem, de triar entre
«amar desamat> i «desamar amat>. No cal dir que és aixó darrer qo que profereix el nostre
poeta:
qu'anc en amor no venguí per masar — din — ni anc no fui d'aqueis desfazendatz,
que guazanh vuel de domnas e de datz. (')
Aquest darrer vers sintetitza la regla de conducta del noble trobador:
lo cortés drut
e no tem clac ni crit ni uc de goqa,
guerra ni fais ni barreira ni pon; anz és plus gais que rai'neta en fon,
que ses aigua no pori Testar sana,
plus que d'amor un jorn de la semana,—G
com ell mateix es retrata — i que malgrat deis favors rebuts tant bescantava les dones, com ho reconta una, ben picant, de les
Cento novelle antiche.
Els desaforats sirventesos, espill on s'em-
miralla la turbulenta feudalitat catalana del
segle XII, formen la prodúcelo més caracte
rística d'En Guillem de Bergadá, pero no
Túnica. Sembla que també conrea la poesía narrativa,—en forma de noves rimades se'ns
en conserva una Qüestió d'amor; — i darre- nes i de daus. rament li ha estat restituida una mena de
tenqó, de les més gracioses i delicades que els trobadors escrigueren. El poeta rep i res-
(6) El cortés enamorat — que no tem clapit ni crit ni lladruc de gossa, — guerra ni feix ni barrera ni pont; — ans és més gai que reineta en font, — que sense aigua no podría estar més sana — que[ein sense amor un dia la setmana.
- 155
pon un missatge d'amor que la seva amiga ha confiat a una oreneta,— record potser del
«missatge del rossinyol» de Pere d'Alvernya, — quan amb el rei Pere ana va devers Tolo-
sa, contra els croats (1213). Fou en aquesta
campanya, fou a la brega de Muret on cai- gué el poeta de Bergadá? Pensem-ho, que
que encara que allí el matés un peo, com diu el bibgraf, hauria estat una mort ben digna, i
un bel morir tutta una vita onora.
La fortuna d'En Guillem de Bergadá fou de llarga durada en la nostra poesía: en el
segle XV encara el recopien el canqoners, Timita N'Arnau d'Erill i Tadueixen en llurs
poemes coTlectius Jordi de Sant Jordi i Pere Torroella.
L. NICOLAU D'OLWER
(1) Cangoneta Isenzilla i plañera, — Ileugereta, sens ufana — jo faré del meu niariiués, — del traidor de Matapla- na, — que ésfarcit I pie d'enganys.
(2) Una cangd lie coinengat, - que será cantada lluny — amb aquesta tonada vella, antiga, — que féu N'Ot de Mont eada — abans que cap pedra fos posada — en el canipanar de Vich.
(3) Entristit canto i planyo 1 ploro — per dol que m'ha
sobrevingut i oniplert - el cor, per la mort del meu marqués — En Pong, el valent de Mataplana, — qui era franc, generós
i cortés — i amb tots bons costums, — i tingut per un deis mlllors — que hi hagués de Sant Martí de Tours — fins a Cerdanyai la terra plana.
(4) En el eel, en el Hoc miller, - allá on está el bon rei
de Franga [Carlemany] — prop de Rotlá, sé que hi ha l'ánima — de vos, marqués de Mataplana; - i el meu joglar de Ripo-
llés — i el meu Sabata igualment — están amb les dones més
belles, - sobre catifa coberta de flors; - prop de N'Oliver de Laussana.
(5) Mal I'amor cerquí per passatemps — ni mai no vaig ésser d'aquells desenfeinats; - car vuli treure guany de do