Page 7 - civtat8

CIVTAT IDEARI D'ART 1 CULTURA
Si//.
Any I Manresa, Setembre - Desembre de 1926 N8
mb aquest número cloem el primer any de la nostra revista. Ens cal agrair amb tota cordialitat la simpatía que arrea de Catalunya ha despertat aquest ideari d'art i cultura. Per la nostra part prometem correspondre a aqueíx estimul amb les
mateixes armes i el mateix to emprat fins ara, i amb un esforq, sí ens és possible,
encara major.
No ens cal pas amagar la satisfacció que sentim d'haver pogut contribuir també,
de Manresa estaní, a ponderar l'esclat magnífic que han assolit darrerament el nostre art i la nostra cultura, Junt amb les altres belles revistes que hom edita en aquest moment a Catalunya i que són un senyal incontestable de la nostra vitalitat intei lectual.
Volem que aquesta satisfacció nostra transput damunt les pagines de la revista amb un ends de festa. Festegem, avui, más que no pas i'exit propi, l'éxit col lectin. Un
poblé que triomfa davant el món pel seu art i la seva cultura, triomfa també étnicament.
Volem, per tant, juntar el nostre goig al goig del nostre poblé. Si un temps poguérem veure com les nostres tasques eren ofertes ais ulls deis intei ligents amb tota mena de
vaciilacions, avui estem satisfets de poder-Ios oferir obres conscients. No hi ha res tan lamentable com les coses inconscienis, literáriament o artísticament parlani. Pero tam-
poc no hi ha res tan bell, quan aqüestes coses són realitzades amb consciéncia.
Els nostres artistes, literats i homes de cultura en general, són gent guiada per un
criteri autócton, gent que viu al dia i percep les llíQons de totes les novetats i totes les
perfeccions alhora. Veieu, sinó, el panorama vari que en aquest moment ofereixen les nostres lletres, on al costat de les tasques inspirades en la serenar deis classics poden
conviure-hi les originalitats més atrevides i sorprenents. Es ciar que encara hi ha entre nosaltres qui s'obstina d'anar endarrera, enlloc d'anar endavant. Pero la marxa general deis nostres íreballadors espirituals és ascendent, és puixant: el pols de iesperit catalá batega ja amb perfecta norrnalitat. Catalunya en el món de i art i de la cultura, avanqa
amb petjada ferma.
I tot aixb que tant d'orgull ens proporciona, tot aixb que tant ens dignifica ais
ulls deis estranys, no és ben bé la plenitud, no és ben bé la maturitat. És, el nostre, un
poblé ¡ove que es transforma i evoluciona constantnient. La nostra joveniut és, encara,
susceptible de molts canvis, de molts guanys, de moltes depuracions i de moltes audácies inclús. Déu faci que per a nosaltres la plenitud total no arribi ben bé mal, per bé que de
vegades ens apropem al seu llindar i entrelluquem el reflex gloriós de la seva Hum. Aixi servarem tothora aquesta gerdor, aquesta vivacitat creadora que és la gracia més aspo-
nerosa i rica del geni catalá.