Page 70 - civtat8

En aqüestes mateixes Galeries exposá el pin tor Rafe! Padilla algunes de les obres del qual son ben considerables, quant a solidesa téc nica i quant a modernitat.
Esmentarem també les exposicions Oli vet, Segares i Masvila.
*>i:*
A les Galeries Arenas exhibí belles figu- lines en terra cuita i algunes directes en pe-
dra, l'escultor Joaquim Claret. Claret fa un art de retorn a I'escultura hel'lenística des-
prés d'haver passat per Rodin. És un germá auténtic de Mallol.
***
A can Parés després de 1' Exposició
d'obertura, cal inventariar ací: la d'Enric C. Ricart, el qual sembla que oblida el seu
rigid sistema d'antany per a fer penetrar una certa grácia en la seva pintura, potser més
lleugera que alada; la del pintor mallorquí
Fuster, i finalment la de Josep de Togores,
que ha mostrat el seu esforq en Péncale de la
forma, des d'un punt de vista gairebé exclu-
sivament linial. Sobre Pobra de Togores es
podrien dir coses molt interessants, ja que Pobra s'ho val. Ací, solament, apuntaré al
guna idea.
Ais pintors linialistes com Picasso — To
gores malgrat la seva personalitat és un tri- butari del mateix concepte — els cal com a
aquest gran mestre una positiva quantitat de miracle en el traq. El traq en les línies
de Picasso és sempre diví; el de Togores moltes vegades és fruit de la sola intePligén-
cia. Un altre efecte desconcertant de la pin
tura de Togores és, el seu espectralisme:
pinta animes i no cossos; pero, les ánimes del nostre pintor no frueixen com les de Era
206 -
Angelic, de la plenitud de la benaventuran-
qa, sino que han restat al dintell del Paradfs, on segons Dant les ánimes viuen una pau
sense la grácia de la presencia de Déu: una pau glaqada.
*iÜ
A La Pinacoteca s'ha commemorat el
centenari de la naixenqa del gran mestre
barceloní Ramon Martí í Alsina, amb una
exposició forqa important de conjunt. Entre les obres exposades — entre les quals sem
bla que n'hi havia alguna que, malgrat els seus merits, era mal atribuida — cal no obli- dar pel charme, Noies amb flors, algún retrat de dona absolutament racial. Peonies i el seu magnífic autoretrat a més a més de bells
paisatges.
Pora hora que la valorado d'aquest for
midable pintor fos una realitat per a tothom:
per al public que compra obres mestres a preus
vergonyosos i per ais artistes i amateurs de fora de Catalunya, en Martí és gairebé des-
conegut, malgrat el seu solidíssim valor — solidíssim per tots conceptos.
**
Un altre gran mort d'aquella constel'lació de grans mestres impressionistes: Claude Monet. El seu nom — sortosament •— és prou conegut perqué ens calgui insistir sobre el geni d'aquest gran pintor que féu amb la Hum i amb Taire el que volgué. Turner, abans d'ell havia entonat en certs aspectes, el mateix cant, pero Monet havia fet amb la Hum i amb Taire tants miracles, que tota
obra^ precedent resta gairebé eclipsada per la gloria del geni que, la pátria francesa i
tot el món, acaben de perdre.
Rafel BENET