Page 69 - civtat8

LA VIDA ARTÍSTICA
Acabat l'estiu, algunes galeries d'art
de Barcelona han fet un va i tot per a obrir
dignament la Saison. Cal elogiar sense re serves l'esforQ deis Establiments Maragall i de les Galeries Dalmau que han obert amb un Sa/ó de Tardar \ un Saló dAvantguarda,
respectivament.
El Saló de Tardor era gairebé la suma
de l'art catalá actual, si descomptem algunes
de les valors que viuen ací i altres a fora de
la terra. Art bo de qualitat pero una mica
massa mancat d'empenta, si fem algunes
comptades excepcions. L'ambient actual de
la nostra Barcelona una mica quieta, ha con
duit el nostre art per camins massa íresats i
ha aixelat ais nostres artistes que viuen, en
general, contents i enganyats i potser una mica massa de cara a la clientela enemiga
de soroll.
Si bé en aquesta exposició es notava,
globalment, un cert desig de perfecciona- ment de l'ofici, podia observar-se sense es-
forq una evident caiguda deis antics esforqos
per a barbotejar, si es vol, una paraula nova. Llevat de Dalí — esforqat carnpió de la
recerca, deixant a part el seu inquietant aixerreiment — de Bosch-Roger, Mampou,
Mercadé (Lluís i Jaume), Francesc Camps,
Espinal — en part —, Ricart, Ráfols, Obiols i Vayreda, gairebé cap altre deis concurrents al Saló de Tardor, es pot dir que sentís gaire les ganes de produir ben poca cosa de nou. A aquesta llista de pintors hem d'afe-
gir amb tots els mereixements, l'escultor Gargallo.
Aixo no vol dir que dintre el camí cone- gut alguns artistes no exceLIissin: entre aquests cal anotar els noms de Feliu Elias,
mig hol-landitzant, mig japonés; Sunyer,
jugant les seves games delicades; Caries, Qimeno i Mir.
El clou de l'exposicio era, ben segur, el bodegó deis préssecs de l'Espinal que sense
el fons, podría considerar-se com una obra mestra.
Cal afegir a aquesta segona llista de pin tors els noms de Dunyach, Casanovas i Duran.
El Saló d'Avantguarda de can Dalmau
fou una demostració de la forqa impulsadora
de l'art nou. Moltes de les teles exhibides
són de la col'íecció de Josep Dalmau, la ma-
joria de les quals no poden actualment qua-
lificar-se de dañera hora, car en aquests
temps el rel'lotge marxa a una vltesse desco munal. Algunes d'aquestes obres d'una valor
sempre estimable de recerca, han envellit enormement, altres conserven la seva frescor; entre aquests cal no oblidar New York de Gléizes plena de lirisme pléstic. El cubisme
d'aquesta tela és orfic; pertany al món del visionarisme encara que empri elements de la realitat ordenats i deformats segons ritmes
arbitrates.
Uns quants artistes d'ací han fet costat
ais estrangers; Manolo; Sunyer, molt fi;
Mompou, d'un fauvlsme exquisit; Ricart, d'un intel lectualisme ciar; Sisquella, malba-
ratant darrera de l'ofici el seu antic lirisme,
que al meu entendre era el mellor de la seva obra — confiem, pero, en Sisquella. Francesc
Camps, inquiet; Dalí, jugant les darreres maneres de Picasso, Barradas, Pichot, etc.
**^
Després d'aquests dos salons cal inven tariar l'exposició del moblista A. Padrinas
a les Galeries Laietanes. El mobles de Ba- drines pertanyen a l'art pur per la finesa de
proporcions, per la riquesa deis vernissos i els jocs de la color, per la discreta i encerta-
da decoració de marquetería i de la talla; tot i ésser ben concebuts d'una manera estricta- ment práctica. Admirable la col'laboració de rObiols en els dibuixos de les marqueteries.
— 205