Page 64 - civtat8

NOTICIES LITERÁRIES
ELS IRLANDESOS: JAMES JOYCE
Quan el gran Chesterton meses enrera va passar per Barcelona, en viatge de tu- risme i d' esbarjo — eis savis també s' es-
bargeixen — eis barcelonins no el deixaren descansar. Intervius, conferencies, l'obiigat
itinerari del Baedeker i de l'Atracció de fo-
rasters; la ciutat i els seus «environs^; monu ments notables i tota la gama de coses atrac
tivos rustiques i urbanos van reclamar la seva atenció. Quin fatic el de l'escriptor turista.
Després encara va venir el P. E. N. Club de Cataluni'a i li va fer presidir un sopar.
L'home, naturalment, així que va poder es va escapar cap a Sitges amb el desig de
Iliurar-se al repos, com un ciutadá sense
pretensions.
Abans de Chesterton i amb poca diferén-
cia de temps, havien passat per Barcelona dos altres literals anglesos Ruyard Kipling i un meteor literari descobert aquest any a París, James Joyce. L'un i l'altre, amb més sort que no pas Chesterton, van poder-se donar el gust de passejar-se per la Rambla tranquilament, perqué ni la premsa ni el P. E. N. Club de Catalunya, ni el conserge
de l'hotel els van descobrir.
Pariem de james Joyce. Ens arriba, com
de costum, perla «via París>. Fins fa relati- vament poc temps gairebé era conegut única- ment a Anglaterra i a América, pero des del moment que París, representat en aquest cas per Valery Larbaud, li dona el «placet» la seva popularitat s'extén per Europa i arriba a casa nostra.
James Joyce és un irlandés. Les coses d'Irlanda tenen un interés molt particular
per a nosaltres. No pas perqué el nostre temperament i el deis irlandeses tingui gaires punts de semblanza, sino perqué Irlanda com camp d'experimentació política té un valor
202 -
pera totes les colJectivitats que Iluiten per la seva existéncia. A nosaltres ens interessa
la prova. Veiem. I'illa verda com un labora- tori on l'esperit civil ha estat sotmés a una
gran pressió.
Aquesta diligéncia que hem consagrat al fenomen politic; l'ardent curiositat de fa al-
guns anys per a seguir pas a pas tots els epi- sodis de la tragédia i de la Iluita heroica no l'hem mantinguda pas per a estudiar la vida espiritual d'aquell país i el seu fenomen lite rari. No obstam, l'obra deis escriptors irlan deses és considerable, no sois pel seu valor
intrínsec, sino pel seu valor representatiu, reflexe de la vida i de l'ánima nacionals.
L'escriptora francesa Simone Téry ha trebaliat intensament per a fer conéixer al
Continent les coses d'Irlanda. Un dia va pu blicar un Ilibre, estudiant el paper dels caps
politics i dels guerrers d'aquella Iluita terrible i difícil contra Anglaterra, que després va
esdevenir guerra civil: irlandeses contra ir landeses. Un Ilibre molt suggestiu que té un baf de pólvora i que a casa nostra ha estat
admirat per molts excursionistes i aficionats a I aventura i a la topografía. Un altre dia la
mateixa Simone Téry va dedicar un Ilibre ais poetes i ais escriptors irlandeses, pie d'in-
telJigéncia i de comprensió. Així, dones, Simone Téry ha estat per la causa d'Irlanda
una exceIJent propagandista.
Irlandés és Bernard Shaw, pero no pas
representatiu de la seva terra. Per la seva educació en el colJegi Wesley, gran institu- ció protestant d'ensenyament secundari de
Dublin, — tots sabem el qué significa el pro blema religiós en aquell país — per la seva vida i per la seva obra, els irlandeses més aviat el consideren com un desarrelat. Pero hi han altres escriptors que els irlandeses