Page 24 - civtat4

ütat en !a recerca és Túnica modernitat veri table, estimat Junoy, sota la presidencia au gusta d'unes Idees, d'unes Normes eternals;
trobar noves formes, noves relacions entre aqüestes formes, ktema es aei, adquisicions per a sempre, aquesta ha d'ésser Taspiració
única de Tartista classic.
I no disfressar les unes formes amb les
altres; de tal manera, queen la poesia i en la literatura modernes, cap cosa representada
no és mai ella mateixa; sino una altra cosa; és a dir la disfressa d'una altra cosa o la dis- fressada per una altra cosa; tan profunda- ment i perillosa ha anat penetrant TOrient en les animes modernes! A fora d'una vegada
el joguineig infantívol, el Carnaval ridicul
d'aquesta sensual i arbitraria imatgeria, qui ens vol emmascarar en sa veritat i en sa
formosor T obra de Déu. Trista modernitat la de totes aqüestes metáfores de bar o de taller, de química o de mecánica, rápidament marcidores qui s'han de renovar cada pocs anys. Qué en fem ja de les imatges i els epítets deis simbolistes? qué n'ha romas d'ad- quirit per a sempre?, igual será la sort de la
quincalla estética, diem-ne moderna.
Sabeu quin és avui Tart d'avanguárdia
per ais més clarividents? L'Épica. La part més sana de la humanitat avui és assedegada
d'objectivitat, de formosor i d'epopeia. Per a satisfer-la, no invitem els joves a les aven
tures qui no se sap on porten, sino a Testudi, al treball ben savi, disciplinat i conscient; no sedent de novetat sino d'eternitat.
Com pot ajudar aquest ideal qui no com-
prengui en sa veritab e esséncia la rnúsica? És a dir, no a la manera sentimental i emo
cional com la comprenen els qui no saben
qué és música (entre els quals hi ha nom- brosos músics) sino a la manera inteTligent,
com a recercadora i arquitecturadora de for
mes no buides i abstractos com altres
voldrien, sinó rublertes de vida. 1 de pen- sament: heus ací una cosa que ignoren
tants homes pseudo-cultes d'avui: que la música veritablement pensa; els antics ho sabien prou bé. 1 deixeu dir els ignars corn aquest mediocre fumista de Jullien Benda, qui comprometen a cada pas les millors causes. Totes les époques verament clássiques han amat apassionadament la música i han tret d'ella les més profundes, les més inteTligents llicons de pensament i de bellesa i educació espiritual. Els grecs, filis de la InteTligéncia, prou coneixien T eficácia educadora de la música.
84-
(I ja que parlo de música no voldria deixar passar — permeteu T anecdotic pa-
réntesi — una nova exageració d'En Junoy. Ell sap amb quina indignació jo el renyava Tendemá de la seva nota injuriosa contra Igor Slvawinsky; ell sap Tamistat fervent qui m' uneix al gran músic; jo he tingut amb ell converses qui m'han reformat en la meva antiga creenqa que ell era el veritable salva dor de la gran tradició musical europea; dones bé, jo asseguro a Tamic junoy que exagera quan diu ara que la música del meu iTlustre amic i mostré, és i ja diré per qué algún dia.)
Encara un mot, i m'encoratja a insistir
d'aquesta manera el noble afany de renova- ció i depurado en T estimat junoy; la genti-
lesaambquéhaescoltatsempreenlescon verses nostres les moves objeccions. El gran artista viu més fora d'ell que dintre d'ell; per
tant, no ama parlar d'ell, contar-se, exposar a la curiositat pública els seus neguits i les
seves interiors batalles; sino ja els bells re-
sultats i les bones victories. L'artista clássic
és sempre en certa mesura—^^ho vul repetir
épic. Projecta enfora d'ell éssers qui tenen
vida propia, independent de la seva i, si
s'escau, contrária a la seva. Ell, segons el
mot de Flaubert, está present si de cas a la
seva obra, pero d'una manera invisible, com
Déu a la creado. Aquest afany de contar-se,
de publicar en vida, en plena joventut, memo
ries, lletres, diaris, tant de moda avui a Fran-
qa, revela, entre altres coses, les més peri- lloses supervivéncies del romanticismo. (^I no
faig excepció en parlar així ni del cas Coc- teau-Maritain, qui tant entusiasma a bons
amies meus.)
ja veieu si és interessant aquest Ilibre d'en junoy quan reuneix en ell^ tants carác-
ters simptomátics de tota una época. Nom- broses págines on en junoy oblida les seves
preocupacions estétiques, es neteja del seu sentimentalismo i ateny una clara i neta ob-
jectivitat, son Tanunci de la renovado que més en ell ens plauria. Paisatges de la terra
nostra, figures d'amics qui morion, rápidos,
justes i belles anotacions ací i allá, donen ja molt puros fruicionsa la nostra sensibilitat i,
el que més val, a la nostra inteTligéncia. La seva conferéncia que acabo de sentir, porta
ja ací i allá, ressons molt purs de coses i d'idees qui a vos i a mi ens son molt cares.
j. PARRAN I MAYORAL