Page 9 - civtat20

ENTUSIASME I SOEIDERITAT ESPIRITUAL ELS INiCiS D'EN PICASSO
La ¡nfluéncia de la lírica d'en Rossinyol durant l'época del seu misticisme literari,
important el fervor artistic del romanticisme bohemi, en despertar els ardors joveniis, fomenta també l'entusiasme per tota mena de manifestació artística. Aquest entusiasme no era fragmentari, no era el que el pintor sent
per la pintura, I' escultor per la escultura, el literat per la literatura, sino que la majoria
deis que informaven les files d' amateurs de la música i del teatre, els que formaven
part en tota manifestació colMectiva ultra'ísta, eren els pintors, escultors i literats; essent
ensems curios d'anotar que, en canvi, quasi tots els músics de llavors i d' avui han estat sempre els més exclussivistes.
Quina diferencia tan immensa hi ha entre
aquella passió coPlectiva i I'actual joventut fanatitzada pel fútbol i la boxa!
Quins bells temps aquells de la Duce, de la Vitaliani, d'en Rissoto, Zaconni i Gara-
vaglia,d'en Qual i de «L'alegria quepassa>! Oh el grandiós Wagner!... i la bene'í-
da intransigencia wagneriana! Wagner era
Wagner, i Pena el seu profeta. Lluites épi-
ques entre burgesos i intePlectuals; el pobre Sr. Esteve passá estones cruels i demostrá
la seva vitalitat racial i la puresa de les seves
conviccions, quan no va sucumbir aleshores. Hi havia entusiasmes que degeneraven
en canibalisme: els esperits simplicistes, els neófits espontanis sense destatar, s' entu siasmaren amb el teatre siciliá d' en Grasso, en el qual les trompades eren veridiques i les ferides autentiques. Aquests volien la veritat
despullada, sense embuts, com més des pullada millor.
Quines enrabiades, les del burgés! Els seus murmuris de protesta davant d' una
escena massa al viu, quasi sempre eren contrarestats pels exabruptes de la fera.
L'hauria atropeliat, aniquiiat a ésser possible.
Baralles de criatures de bona Ilei sense se
diment de malicia complicada; en el fons,
pero, no podien passar I' un sense l'altre, i aixo mantenía viu el foc sagrat.
Amb tot, no cregueu que tots fossin
cridaners; hi havia una minoría escollida i aquella es feia fer la Ilei i fins organitzava
els exits per la seva constancia en assistir a totes les manifestacions on hi havia un ve ritable fons d'art.
La Vitaliani, una de les artistes més
eminents de I' art italiá, pero gens amiga de
bombos ni platerets, es va trobar a les pri
meries sense gairebé gens de públic. Recordó
un día que quatre gats várem fer-li una
ovació tan entusiástica que fins arribaren a
espurnejar-li els ulls. Grades a la propaganda i a l'esperit de prosselitisme d'aquella mino
ría, arriba després a teñir uns plens memo rables. En la representació de < Maria Es- tuarda> feia aixecar el públic en pes.
De la seva intuTció encertada, del seu ferm judici, en dona aquesta minoría forces
proves, puix que no li valia pas la sola
anomenada, a un artista estranger, per te ñir exit.
Que ho digui sinó I'acollida freda que va tenir Coquelin en la seva vinguda a
Barcelona, en el fort del seu amanerament. 1 no parlo dels exits del Teatre Intim ni de rOrfeó Catalá, car els resultats son vis tos de tots.
En mig d'aquest bullidor, d'aquest caliu, es formaven penyes, s'alqaven Idols. Astres
atraients, en V órbita dels quals giraven una série de satélits que formaven un sistema i regulaven els seus moviments segons els del seu sol.
1 el sol, exuberant i orgullos de la seva Hum, presidia la rotado deis seus astres.
119