Page 10 - civtat20

És en aquest temps quan comenta a destacar-se aquella Hum de primera magni tud en el cel de 1'art, el gran Picasso,
aquella personalitat, concreció d'un ambient, un deis casos més característics de la Cas-
tella moderna, sois comparable al gran Sa-
gasta, el mágic virtuós de la marrullería, catedrátic de gramática parda, gran mestre de l'art de regir un poblé per l'agudesa del xisto i el seu gran tupé; així és també en Picasso, gran artista, filoso! profund, mig en broma, mig en serio, amb aquella seva gracia picant.
Trajectória la més original que pugui imaginar-se en el camp de l'art, que va des de Cervantes, passant pel Greco, Goya i Ramon de la Cruz, fins a Picasso.
És en un taller deis barris antics de la ciutat, junt a la vella acropolis barce-
lonina, on Picasso escolta somrientment enig matic, els elogis ditirámbics i cadenciosos, en prosa poética rossinyolesca, les més
estrambótiques interpretacions del seu art, fetes per 1'extraordinari Sabartés, «L'art
nouveau>, delicia més tard de la colonia de pintors Catalans a París, el bohemi més
característic que hom pugui concebre, men- tre escolten amb silenci profund, embolca- llats amb el gloriós fum de llurs aquila- tades pipes, el malaurat Casagemas, els simpátics Soto, 1'exuberant Biosca, Manolo l'escultor, etc., etc. El murmuri remores de la veu enfática de l'insuperable Sabartés,
breíja la personalitat del gran Picasso, qui escolta somrient sempre, i al final, posant-se amb displicencia la má a la boca, badalla
llargament i diu amb molta mandra «esto... esto...>, s'estira amb voluptat, salta i lleu-
gerament es posadret. Aquesta és la senyal, i la comitiva es dirigeix al cenacle de «Els
quatre gats» on en Pere Romeu, els acull amb un somriure descomunal que deixa
entreveure 1' extraordinária magnitud de ses
120
gegantesques dents; i les hores passen rápi- des per ais comensals engrescats per la seva
mateixa conversa, excitada excessivament
per les punxades finament ironiques d'en Picasso. Pere Romeu riu complagut, prime-
rament, després s' impacienta i a la poca estona soroll de forrellats donen la senyal i tots s' aixequen solemnialment, alegres, i segueixen llur ritual que acaba, en el Trianon, en el Paral'lel, terreny abonat d'on sorgeixen espléndidos, les primores produc-
cions de l'art picassiá.
Art morbos, flor d'un ambient enverinat,
la influéncia del qual per la seva penetrant i
amable seducció és semblant a aquellos flors
que maten, i quefou fatal pels temperaments excessivament passionals.
Pobre Casagemas! Pobre Gris!... pero
que tanmateix no influiren per a res en els esperits sans i forts.
Tot r entusiasme d'aquella época fou
rítmic, harmonic i múltiple, tot d' una peqa, i aquesta harmonía, es veu transparentada
en tota la prodúcelo artística de llavors.
ComenQant per la melodía romántica deis jardins d'en Russinyol, la fuga colorística d'en Mir, el sentimentalismo ultraVsta de r Oslé, el radicalismo anarquista-transcen
dental d'en Mani, el realismo líric de les
gítanes, deis pobres i de les épiques aren gados d'en Nonell; tot respira un ambient musical, que no té res a veure amb els sees treballs cerebrals de Tactual generació. Tot
sensibilitat, sentiment, cor i entusiasme. Tot solidaritat espiritual.
En dir adéu al prestigios ambient de la meva joventut i font de ma vida, que ja no tornará mal més, m' aconhorta, pero, pensar que, en mig de la llunyania deis meus records, la seva visió atraient, será sempre per a mi un plaer dolqament amarat de melangia.
JoAQUiM BAS GICH