Page 68 - civtat20
P. 68

El dia 6 de juny de 1808, la columna de
Schwartz, en sa marxa sobre Manresa, dei- xá la carretera de Llelda i s'enfilá pel camí de cán Massana, amb les precaucions que se suposen.
De seguida fou rebuda la seva avantguar- da amb un violent foc de fuselleria.
Les tropes franceses atacaren, valent- ment muntanya amunt, les posicions deis
catalpns. Aquests es defensaren amb braó, cedint el terreny pam a pam, fins ben aprop
de cán Massana.
L'embranzida napoleónica topa cada ve
gada amb més obstacles en acostar-se al formidable pas. Poc abans d'arribar-hi s'atu-
rá. El terreny era aspre i fragós, i el foc intens.
Els homes de la ciutat de Manresa, i de les
properes viles i pobles del seu Corregiment, que havien pujat a guerrejar a cán Massana per l'altra vessant que s'ovira des de les seves
terres, atacaren furiosament les tropes ene
migues, les quals fugiren muntanya avail, fins a la terra plana.
Schwartz va veure que anava a ésser
voltat, i emprengué, rapid, la retirada cap a Barcelona. Les forces del Govern de Manre
sa havien guanyat la batalla del Bruch.
Será interessant veure com la conten els
escriptors deis dos bándols combatents.
Diu Laffaille: <11 chercha [Duhesme] seu- lement á tirer un dernier service des troupes
qu'il allait perdre, en les faisant passer par les villes de Tarragone et de Manrése, cu des mouvements, insurrectionneis s'étaient déjá manifestés. 11 fit prendre au général Chabran la route de Tarragone; et il détacha de sa division deux bataillons, qu'il dirigea sur Manrése avec un bataillon et deux esca- drons napolitains. Le général Schwartz, qu'ij mit á leur tete devait fouiller le couvent du Mont-Serrat, oü il existait, disait-on, un grand dépot d'armes et de munitions, continuer en- suite sa marche sur Manrése, pacifier cette
ville, et détruire les moulins á poudre qui s'y 172 —
trouvaient. Ayant ainsi renipli l'objet princi
pal de sa mission, etc.
Les deux colonnes partirent de Barcelo-
ne... La seconde, commandée par le général
Schwartz, n'en trouva pas non plus [d'obsta- cles] jusqu'au village de Bruch, situé á huit lieues de Barcelone, au pied de la célébre
montagne de Mont-Serrat. Mais, en avant de ce village, au point oü le chemin de Man
rése se sépare de la route de Lérida, elle fut
attaquée par une troupe de paysans et de déserteurs embusqués entre les arbres et les rochers. Elle les mit en fuite avec la plus grande facilité, et atteignit en les poursui- vant la Casa-Masana, maison bátie á l'em- branchement du chemin de Manrése et de celui qui conduit au couvent du Mont-Serrat.
Le général Schwartz ne voyait plus d'en- nemis devant lui: rien ne paraissait s'oppo- ser á ce qu'il continuát sa marche; mais il entendit le tocsin somier de tons le cotés. A ce signal d'un soulévement général, il crut devoir renoncer á son expédition, et il reprit avec toutes ses troupes, tant franpaises que napolitaines, le chemin de Barcelone» (')■
Diu Vacani: cGiace Manresa in fondo di valle di lá dall' elevata cresta di monte detto il Monserrat accanto al fiume Cardener, che versa le sue acque nell' attiguo Llobregat. 11 generale Schwartz uscito da Barcelona s'in- dirizzó a quella volta con due soli battaglio- ni francesi, un battaglione napoletano, una compagnia di cavalleggieri italiani e due piccoli pezzi d'artiglieria. Doveva egli fian- cheggiare cosi il movimento di Chabran sopra la via di Martorell, quindi salire l'alto colle del Monserrat e avventurarsi sull' op- posto pendió in siti aspri e sconosciuti con- tro quei primi popoli rebellati apertamente air autoritá francese. Ma ebbe egli appena
riempiuto il primo di questi comandi, che si avvenne il di 6 giugno in un circolo di genti
(1) Ob. cit., pág. 27. En la mateixa obra ¡nclou unes Notes sur le Montserrat.
La batalla del 6 de junv de 18U8


































































































   66   67   68   69   70