Page 66 - civtat20

nienys aquest és el número que els corres- ponia pel repartiment d'aquells dies.
«¿Quants sallentins prengueren part en la gloriosa jornada? Amb documents d'arxiu no podem pas donar fins al present una res-
posta concreta> (').
Aquesta militarització deis sometents,
que quan convenia es convertien en forces de servei obligatori, fou feta, amb tota evi-
déncia, els dies abans de la batalla del Bruch del 6 de juny, car es feia des de 1794. Les
ordres del Govern de Manresa del 13 i del 16 del mateix mes de 1808, manen ais so metents que estiguin «firmes y estables en
los puestos»; els hi prohibeixen que se'n tornin a llurs cases; i els senyalen un número determinat d'homes. I tot aixó es fa, no im- plantant una novitat, sinó exercint un dret
antic, que es considera per tots naturalíssim. Es la impressió que produeix. I és que ja estaven acostumats a aqüestes ordres tan
militars, des de I'anterior campanya contra Franca. Alió de «sin incurrir en la indig
nación de la Junta», i demés amenaces, constitueixen unes ordres ben terminants.
Després de llegir-les, podem deduir de quina mena deurien ésser els convincents estímuls
emprats per Riera i Balaguer, i altres homes
per l'estil, que seguiren els pobles el dia 2 de juny.
En 1794, el Capita General de Catalu
nya, comte de la Unión, al^á el Sometent
pera aturar la invasió francesa. Unes instruc- cions per a l'organització de Sometents, es
taven dividides en 21 capítols.
En ells es deia, entre altres coses: «Des
de la edad de quince anos hasta los de qua-
renta, deverán alistarse para los Somatenes todos los individuos de los pueblos del Co
rregimiento... El servicio se hará en esta forma: Los pueblos que están dentro las diez
leguas de la Frontera de Francia deveran re- mitir para el de Somatenes la mitad de los
Individuos aptos para las armas; los que se hallan fuera de las diez, y dentro de las
veinte, concurrirán con la tercera parte, y
(1) Fortiá Solá, pvre./-//s/ór/íí de Salient, (liiip.de Llu- cia Anglada. Vicli, 1920), póE-SSO.
iro —
los que estén a mayor distancia de legua& con la quarta» (').
En les batalles del Bruch també Manresa
posa a can Massana una frontera contra els franceses.
Aquests temps eren ben calamitosos per ais homes pacifies que aspiressin a viure i morir
tranquils a casa seva. Hem vist abans com l'exércit francés d'ocupació de Barcelona volia fer un allistament obligatori per qué
guerregessin els Catalans a favor de Franca. Ara Manresa, la ciutat de la pólvora, obli-
gava «baix pena déla vida», a tots aquells ais quals podia fer arribar la seva autoritat,. que prenguessin Ies armes contra Franqa.
¿Quin número total de combatents va Iluitar contra els franceses en la batalla del
Bruch del 6 de juny de 1808? Tallant molt curt es pot donar, amb tota seguretat, la xi-
fra de 2.000 homes.
Eren nombroses les persones destinades a manar les forces, i en conseqüéncia aqües tes havien d'ésser també considerables. Hr havia Capitans C). Comandants (°), Primers Comandants ('), i Comandarit General (").
Manresa tenia aleshores una població
registrada d'uns 10.000 habitants solament; pero, a més, estava inundada de gent de fora, tal com ho ha estat sempre, atreta pel
U) laume Peres Unzueta. El Sometent a través déla
/yís/oría.-Barceloiia, Joaquim Horta, 1924. Pág- 272. Arxiii Municipal Historie de Barcelojia. (Ordenes).
(2) Eren els que nianaven les Coinpanyiea. o Partidas^
(3) Els documents que s'acaben de traiiscriure parlen d'ells.
(4) Figuren, almenys, en l'organització de Manresa, des del comenq de la guerra. Aixó de ^-Primer Comandant»,
alguns escriptors ho han interpretat d'una manera equivoca da. Es pensaven que volia dir, el «Comandant nomenatpn-
meramenti,, per ordre cronológic de temps. No hi ha tal cosa. El Diario de Alanresa ens ho aclarirá. En son número -1
corresponental 12de jullol de 180», diu; Parte dado a esta Ilustre Junta de Gobierno por el Comandante del Apostade ro del Castillo de Monbuy Don Francisco de Deu y Colomer, su fecha 9 del presente mes.
Inserta aquest «parte», i afegeix: «Esta Ilustre Junta en visu de las acertadas providencias dadas por Don Francisco de Deu, y feliz éxito de ellas, le ha dado las mas expresivas gracias, librándole nombramiento y título de primer Coman dante de aquellos apostaderos reservándose el premiar el mentó de Francisco Riera y de los demás que se hayan dis tinguido, á quienes también da gracias por el marcial denue do que han manifestado».
Com veiem, Francesc de Deu i Colomer era Coman dant; \ la Junta l'ascendeix a Primer Comandant. Era un or dre lerárquic.
(5) No n'hi havia més que un. Cap suprein de totes les forces,ihoeraEnMontanyá.