Page 53 - civtat20

= El Gefe de Esquadron Oficial de la Le
gión de honor, haciendo de Gefe del Estado
El mateix dia 4 va fer fusellar Duhesme
tres habitants de Barcelona, acusats d'haver
Mayor. = Ordoneau» (')• proporcionat roba a alguns soldats de Texér-
Vet ací les amenaces de Duhesme contra cit francés perqué desertessin ('). Deixa-
Manresa, de que ens han parlat Vacani i Foy! En l'ordre secreta del dia 3 es deia que es perdonarla ais autors de la sedició. En l'ordre del dia 4, es diu que aquests serán «arcabuceados inmediatamente». No es parla de cap perdó, sinó que serán, de totes pas- sades, jutjats per una comissió militar i con-
demnats a mort.
No regia, dones, l'ordre del 3, sinó la del
4, que era la darrera. La del 4, en la que se
senyalava també amb el dit a Manresa, l'au- tora déla Proclama revolucionaria, i de la crema del paper sellat amb el nom del Gran Due de Berg, Tinent general del Regne.
La del 4, que era una ordre pública, i Túni ca que va conéixer aquells dies Manresa, i tot Catalunya.
Diu Marc Rovira: «Entre las tropas fran cesas... hi havia quatre generals, los quals com a Ministres del Usurpador Bonaparte los apareixia que ja eran duenyos absoluts de Catalunya (lo principal se anomenava Duesme, que deia havia estat caputxí). Aquest volent fer sobre los manresans un escarment tal que posás a tots en tal cons- ternació, y temor, que no se atrevissen a contradir, y oposarse a les seves ordres, y disposicions, va enviar un partit de tropa pera castigar lo atentat de cremar lo paper sellat y subjectar ais manresans; aquestos
tingueren avis de aixó» (').
L'ordre del dia 3 era secreta; i suposant
que Schwartz s'hagués regit per ella en arri bar a Manresa, era aquesta una eventualitat
igualment que si no existís, desconeguda per tothom, que no es podia teñir en compte per a res. Les apariéncies eren de mort i d'exter- mini. Tenen raó, dones, els trágics escriptors
manresans del 1808 quan diuen que els fran ceses anaven a «arrasar a Manresa», a «pa sarla a cuchillo».
(1) Diario de Barcelona, 6 de juny de 1808. Orden del dia 4 de Junio de 1S08:
(2) Arxiu parroquia! de Liielles. Bren noticia de las co ses mes notables que han passat especialment desde í'any
nOU en auani [/<9/7], per Marc Rovira.
ren els tres cadavers tota la tarda estesos a
terra, en TEsplanada, per a públic escarment; clavant-los al damunt l'ordre del dia anterior
que deia: «Toda persona acusada de hallarse convicta de enganchamiento, será condena
da a muerte y arcabuceada» (').
Estaven els tres afusellats — diu un tes-
timoni ocular — «tendidos en la Esplanada
nadando en su propia sangre, quando han
fixado por las esquinas la orden del dia de
ayer en la que el General Duhesme prohibe baxo pena de la vida procurar la deserción
de qualquier soldado del Ejército francés. Han admirado muy mucho las gentes, que antes de publicarse la órden se aplique la
pena; pero todos conocen bien que quieren subyugarnos y avasallarnos por la via del terror, como lo han hecho en Italia, pero es tos señores no conocen aun el carácter Cata lan» O-
Així feren la seva sortida les tropes fran
ceses de Barcelona! Fusellaments; cadávers
estesos a terra tot el dia damunt els tolls de
sang; amenaces terribles contra Manresa,
impreses i clavades pels carrers; i sortida ful minant d'uns quants mils soldats, amb el
terrabastall de la cavalleria, els canons, els carros de bagatges, les cuirasses, les lluentes
espases i els fusells!
Surt Texércit napoleonic, i en arribar a
Martorell s'atura d'una manera misteriosa. Per quin motiu?
La gent va veure que plovia el dia 5, i que Schwartz s'estava aixoplugat el dia 5 a Mar torell. En tregueren la conseqüéncia que no volia caminar amb pluja; que esperava a que parés de ploure per a continuar sa marxa.
Aquesta explicació de la pluja Than repe tida els historiadors de la batalla del Bruch,
des de Tany 1808 fins ais nosíres dies.
(1) Diario de Barcelona, del 6 juny 1808.
(2) Item, del 4 de juny. Orden del dia 3.
(3) Inslsteix altre vegada, el mateix testimoni. en que,
abans de piiblicar-se l'ordre es va aplicar la pena. R. Ferrer. Ob. cit., vol. I, págs. 128 i 128.
— 157