Page 40 - civtat19

velMeTtats restará com una de les troballes
psicologiques més reeixides. Té moments tan deliciosos, al costat d'altres da tant re-
pulsius! Amb tot, pero, contra el que alguns suposen, I'idealisme no resta mai definitiva- merit venqut dins l'ánima voluble de Manon.
A través de les seves vicissituds, — de les seves puixances i les seves miseries —, resta sempre essencialment dona, capaq de
guanyar, no sols la voluntat del seu desven- turat amant, sino la de tots els homes per
més freds i perspicacos que siguin, que topin amb ella. La seva deliciosa feminitat la re-
dimeix, dones, de totes les seves caigudes. Aixo fa que a través de les pagines de la
novelMa, la melangia i la ironia vagin, a es- tones, de bracet, en contrast perfecte.
L'estil tivant amb qué Prevost va escriu- re la seva novel la, d'una claredat enlluer-
nadora, ha trobat un bon intérpret en la prosa ágil i vivac de Doménec Guansé.
***
Adolf, de Benjamí Constant, és d'una
simplicitat i d'una intensitat tothora remarca- bies. Si Prevost pogué escriure la seva novel-
la a grans gambades, Benjamí Constant, for-
Qosament I'escriví amb tots els cinc sentits a la punta de la ploma. Adoifs&ra sempre una no- vel'la que hom haurá de llegir atentament, en un ambient propici i solitari, com el mateix ambient en el qual fou escrita. I, per con
trast, cap novelMa del seu temps — ni tal
vegada d'époques posteriors tampoc —, no ens faria conéixer millor l'home ni la dona,
en tot alio que hi ha de comú i universal dintre nostre.
Quina passió continguda no delaten les págines d'aquesta novel la! Al contrari del que s'esdevé amb la de l'Abat Prevost que US produeix una emoció expansiva, Adolf us
proporciona una emoció concentrada, tota íntima, com si el qué el novel "lista us fa sa ber, fos exclusivament per a vos.
I és que, en general, hi ha dues menes de novel'les, sense que amb aixó intentem
fer classificacions: aquelles que semblen es critos per a un lector només — o per un grup de lectors determinat —, i aquelles que hom
escriu per a tot el public.
Adolf ens fa conéixer, sense reserves, una ánima torturada per les inquietuds més
intimes. La Iluita entre el món interior i ex
terior dura del comen^ament a la fi; tanma-
teix és una Iluita que us atreu i no us es
panta, com s'esdevé amb tantes altres novel- les de les nomenades psicologiques.
Agustí Esclasans ha fet, d'aquesta no-
vel'la, una traducció vehement i d'un to que encaixa sobriament amb la nostra llengua.
Per acabar, direm que la Biblioteca A tot Vent presenta les seves edicions amb una
116 -
dignitat digna d'ésser imitada.
Joan ALZINA