Page 39 - civtat19

escriptors gal lics son homes que han dut una vida palpitant.
Puig i Ferreter és un escriptor que s'ha vist obligat a lluitar en tots els aspectes; so-
cialment i literáriament el seu doble procés d'home i d'escriptor és digne d'esmentar-se. I, més digne d'esmentar-se és, encara, la seva formació i la seva evolució. Com ell mateix confessa per boca del personatge de la seva novel'la (?), Marti Recios, fins al caire de la maturitat aná gairebé sempre a les palpentes influenciat adés per una moda adés per l'altra. Pero a rúltim,na seva auto- educació li fa obrir les parpelles de cara a la veritat i arriba a retrobar-se després d'haver- se perdut per mil viaranys. Aquest procés és
d'una forqa i una sinceritat colpidores. Molts escriptors solitaris de la nostra ter
ra podrien apropiar-se algún deis capítols de Vida interior d'an escriptor. Com Martí
Recios, llur activitat literária ha estat un continu navegar sense nord i sense brúixola. Recios no troba la seva personalitat fins que renuncia al món extern per endinsar-se en els replecs més recondits de la seva ánima; llavors viu la vida — la única vida propia — portada amb els seus sentiments i les seves idees. I esguardant dins la seva ánima retroba condensades i cenyides totes les coses que endebades havia cercat il luso-
riament fora d'ell. La seva vida, dones, co
menta amb la seva propia consciéncia.
Puig i Ferreter relata les vicissituds, els
dubtes, les solucions del seu protagonista — el qua), sovint, no és altre que ell mateix
amb una persuassió, una vehemencia i una claretat lapidáries. Diríeu que en les págines de Vida interior d'tin escriptor, més que
literatura hi ha idees i, més que idees, senti ments. Quina sensibilitat tan extraordinaria no
pressuposa la de l'home que ha sabut resol- dre tan serenament els més angoixosos
conflictes per arribar a crear la seva «es tética».
Aixo fa que el seu estil siguí tothora
vivaQ i incissiu i que no tingui mai ni el més Ileu amanerament literari. Els periodes de la seva prosa, clara i plena, son ruixats que refresquen el sol del nostre terrer literari, infestat per mil preocupacions presumptuo- ses. Quan un estil així és governat per la sin ceritat i la noblesa, no us sembla que hi falti ni hi sobri res. I val més, per altra part, que tots els estiis literaturescos que puguin ofe- rir-se'ns, i la seva densitat i la seva vigoria no necessiten recorrer, en cap cas, a la
cboutade», ni a la filigrana malabar.
La Biblioteca A tot Vent, Edicions Proa,
aporta a les nostres lletres obres de la lite ratura universal, alternades amb altres d'iné-
dites deis nostres autors.
De moment és una prova d'encert l'ha-
ver escullit Manon Lescaut i Adolf per a
incorporar-Ies a la nostra Mengua. No com-
prenem per quin motiu hom ha tardat tant de temps a donar-nos bones versions catala
nes d'aquelles dues obres que ja fa anys que han esdevingut populars a totes les llengües
cuites del món.
Son dues novelMes que encaixen bé dins
l'ambient social de tots els paYsos, dues no- vel les que com més anys passin més popu lars esdevindran.
Manon Lescaut, l'obra cim de l'Abat Prevost, és una de les novel'les que més
graciosament ha sabut interpretar la psico logía de la dona mondana.
Aquesta novel'la, no sois serví de punt de partida per a la gernació de novei'listes
compresos dins l'época romántica i realista, sino que, de totes les novel'les del cicle ro-
mántic, és la més humana i la més viva, per bé que a través de les seves págines l'idea- lisme siguí ofegat, sovint, pel materialisme més abjecte. Pero la feminitat de Manon, amb totes les seves coqueteries i les seves
- 115