Page 33 - civtat18

Les Estacions, per Lluis Bertrán i Ptj'oan. — L'Oficina Románica de Lingüistica i
Literatura. — Vária.
Lluís Bertrán i Pijoan té una personalitat ben acusada en la moderna lírica catalana. Els sens primers Ilibres el situaren tot seguit. Més que les estrofes cenyides i imatjades, ama els versos sonors i ondulants.
Així que obriu un Ilibre seu, una forta
alé d'hnmanitat se us apareix per a dlr-vos: —Veus ací un poeta ben conscient del seu
ofici, com si ell mateix conegués el fluix i el refluix de la seva vena lírica. Un poeta, per
tant, que sap mesurar-se.
El proleg del Ilibre que ara tenim a les
mans, no fa sino corroborar aquests con
ceptos.
És una qualitat, aquesta de mesurar les
propies forces, que ben pocs poetes tenen, ádhuc entre els que avui aspiren més legíti-
mament a la immortalitat.
Com déiem abans, els poemes de Ber
trán i Pijoan son ampies, no sois per la mé trica amb qué ell els escriu, ans per l'extensió de pensament que contenen. La seva conei- xenpa perfecta deis classics llatins li ía copsartrobales admirables en el nostre verb.
Si les seves estrofes no son concisos i
alambicados, en canvi són plenos i brunyi-
des, d'una claredat que dringa com el metal.
És, sense exagerar, un deis nostres autors més conscients del que ha d'ésser el 1 en-
guatge propiament nomenat poetic: no 1 ar- tifici retoric, ans la bellesa plástica de la
naraula. Aquesta bellesa, Bertrán i Pijoan — palajador inteligent del nostre verb,—
sap sobtar-la de diverses mañeros. De vega- des amb una ingénua (no ingenuista) simpli- citat; de vegades amb una savia adjectivació i d'aítres amb una mera juxtaposició de mots. Les Estacions completen l'obra iniciada
per Bertrán i Pijoan amb Junior i amb El
limit dor, el millor indubtablement deis
Ilibres d'aquest autor. A Les Estacions hi ha
poemes definitius com Davall de flors. Tu, Perennitat i El pas. Són també, aqüestes,
les més genuTnament seves.
Cal remarcar la correcció absoluta amb
qué han estat escrits els versos de Les Es tacions, prosodicament i morfológicament
parlant. Bertrán i Pijoan és un bon deixeble de Pompeu Fabra i aixó li fa rebutjar tota
falsa rima i evitar les diéresis sisteniátiques
que encara cometen molts dels nostres bons poetes, ádhuc alguns que volen passar per avantguardistes o innovadors.
Aixo no hem llegit fins ara que li hagi dit
cap deis nostres critics oficiosos. ¿És que encara creuen aquests que la versificació catalana d'avui és igual a la de vint anys endarrera? ¿De qué els serveix, dones, en l'exercici de llur tasca, la cultura amb la qual massa sovint volen escudar-se?
***
Hem rebut de L'Oficina Románica de
Lingüística i Literatura el manifest i la cró nica que acaba d'editar.
El manifest és una exposició deis nobles
propósits científics que VOfícina Románica vol acomplir a favor de la depuració de la
nostra Mengua i sobretot de la nostra gramá tica. Será, dones, la seva tasca d'investiga- ció i albora d'estudi en tot qo que a la Men
gua i la literatura nostres es refereix. Anuncia, de moment, aquesta série de
publicacions: Anuaride i'Oficina, Biblioteca
lingüistica, Biblioteca literária i Biblioteca Catalana. A més a més es proposa publicar
colMeccions de vulgarització deis coneixe- ments gramaticals i literaris.
Per aquest resum hom pot comprendre tot seguit l'abast de les tasques a realitzar,
i, sobretot, 1'especialització sistemática d'aquestes tasques.
-83
BIBLIOGRAFIA