Page 14 - civtat18

DE LA FINESTRA DE LA SALA PRAT
Quants d'instants de la nostra vida resten sumits en les profunditats del subconscient i la memoria els ignora fins que de la manera més inesperada els retrobem a l'atzar duna lectura. L'autor del Ilibre no ens havia pas preparat aquesta sorpresa; era, dones, inde pendent de la seva voluntat. Exposeu-li la vostra admiració per la trama literaria de la seva obra, o per I'lncisiu realisme psicologic deis seus personatges, o pel seu art d'evo- car l'ambient dins el qual els fa moure; tot aixo s'ho explicará bé i us ho agrairá que ho reconegueu aixímateix, pero no comprendrá mai perqué dues línies o una senzilla frase,
que ell jutjará un de tants fiis de l'ordit de l'obra tinguin prou forca per deturar-vos en
la vostra lectura i que us endinsin de cop i
volta, en el vostre món interior oblidat, i que
estiguin posseTdes de l'ocult poder de fer- vos presents les hores mortes, i vivents
aquells moments del nostre viure que la mateixa vida ha anat esborrant.
Precios és el Ilibre que ens descobreix I al- tre Ilibre meraveliós que tots portem dins de
nosaltres, pero que no sabem fullejar, si abans, un germádel nostre esperit no ens inicia.
¿És per l'especial associació que fa de la Hum i del so, que aquesta bategarit descripció d'un campanar de poblé, que he pres com epígraf, ha fet reviure, dintre meu, aquell paisatge urbá grávid d'íntima recordanga?
¡Oh, aquell rectangle de cel en aquella sala d'armaris enreixats amb prestatges i Ilibres! El campanar de la Seu es drega, massís,
sobre el fons movent dels núvols.
I al peu de la finestra, la petita taula on
escric, llegeixo, o més sovint deixo volar el pensament alliberat d'enutjoses tasques.
64-
El sol, ara, havia posat una mica d'or a llur voltant i semblaven unes flames immóblls i deformes. Flns al veil arribava la pliiladissa marejadora deis pardals.
De El secret de les cam- panes Tomás Roig i Llop.
Dins la sala hi ha un silenci auster, pero
flonjo, amable, i una mica familiar per al meu esperit que sap submergir-s'hi amb voluptat. En cada pausa de les campanes em pervé
una harmonía d'ocells, de fulles, i d'aigua,
del jardinet del claustre, i la fressa deis qui
passen pel carrer.
Poc a poc la penombra envaeix els angles
de la sala. Al defora, la part alta del ternple
rep els últims raigs del sol, que per a la ciu- tat deu ésser invisible.
La pedra es revesteix d'un or feixuc i
imposant; jo endevino que a l'interior, en la fosca, els colors dels vitralls deuen vibrar
com una música.
Les pedres flamejants son el registre del
metall de l'orgue, els colors vius, oposats,
de les figures heriátiques deis finestrals,
I ametista, el topazi i l'escarlata de llurs ves-
tidures, com el joc variadíssim de fiantes i el caiat d'una rosana, finíssim i aeri com 'la
oeii celesta.
Jo sentó, si, sentó i fins m'eixorda, la seva potencia sonora, rhimiie grandiós'en-
tonat per aqüestes mil veus...
El dia mor en un cántic de gloria.
¿Ha estat un instant o bé un període considerable de la meva vida que s'escolava en l'encantament?
Ara, el cel és d'una tonalitat de perla i la catedral, una massa obscura que perfila el
seu campanar sobre aquel fons lívid que va
enfosqueint-se rápidament.
La sala és completament fosca i ja no es
sent cap ocell en el jardinet del claustre. María CARRATALÁ
21-111-1928.
I