Page 30 - civtat16

disc i s'acontenta amb anar expiotant el seu hortet de possibilitats a la faisó frivola i sometenista, desentenent-se, com adés ha vist fer al vei, de la responsabilitat actual.
Realment, fa 1' efecte que, ben avinguts,
politics i literats, la caravana va marxant, obedienta, al compás cronométric de I'hora circumstancial.
* *
Altrament, no defenso la barbarie, i ni en
broma pnc acusar-me d' haver fet mai, a
dretes, T apologia del Ilibre vermeil o del
Ilibre verd. Les meves conviccions morals
m'obliguen ara d'opinar en public, ben al re
vés deis critics i orientadora qui no es cansen
d'aconsellar ais joves un insistent retorn a
l'equilibri, al métode i a la disciplina, tot
suggerint-los 1' enorme quantitat de virus
plebeus i pecaminosos que trobarien en determinades lectures. Llur afany implacable
de perfecció no els permet tampoc de tolerar
aquelles pagines on la vehemencia i el senti ment es dibuixin massa, massa. No són del
tot convincents les raons de justificació que
donen, habitualment, aquests senyors orien- tadors. Si en aquesta terra benei'da esdevé el prodigios cas de néixer, els intellectuals,
automáticament, sense cap esforq, de tenden cies més aviat católiques, burgeses i gover-
namentals, ¿per qué aquests desesperats es- forqos per acabar-los d'inclinar a unes disciplines més severes encara? Sospito que en convertir tots els adolescents en doctes savis, faríem un mal negoci. Res no guanya- riem en farcir d'alta cultura, la joventut, si hom li clogués els ulis davant l'espectacle real de tots els problemes quotidians i ineliu- dibles. Mal per mal, valdría més dir-los com
féu el Doctor Juliol, abrandat, evocatiu, i
gairebé apologétic, a un jovenet poeta qui cercava consell: — «Nosaltres, a vint anys,
sabeu? érem anarquistes.» Pero, és ciar,
seria demanar massa que tothom coincidís
amb rignasi Armengou. N'hi hauria suficient
que ens molestéssim a sospesar, si el predi car la guerra ais descontents, en el temps
que correm, és una posició prou lícita i honesta.
Si literatura volgués dir només plat ex- 20—
quisit del qual ningú vé obligat a menjar-ne, exactament com en música, escultura, pintu
ra i altres arts a les quals s' hi afecciona qui vol sense coaccionar el veí, tindrien raó sobrera aquells esperits meticulosos que som- nien una literatura esterilitzada i perfecta. Pero a Catalunya no ens motejaren injusta- ment de gent práctica. Com en altres paTssos de situació análoga, on tants diversos pro blemes segueixen insolubles, no podíem fer de la literatura un postre per a poderosos i escollits, sino una bona eina que pogués
anar a totes les mans. Resta la poesía, enca
ra, pels paladars selectes i per ais que rece- lin d'associar-se a un gest comú.
Contra l'inhibició, jo advoco l'adveniment d'unes joventuts apassionades per la Iluita les quals neguin i afirmin, simultániament, —no hi fa res— les teories més solides 1 fonamentals. Seria estéril? podríem provar- ho. De moment, podem constatar que a casa nostra no abunden els esperits bel'lico- sos i aventuraré que aixo no és un motiu d'orgull. Ningú no sent amb intensitat la fretura d'escatir i poc polemitzar si no és per mortificar personalment el seu adversan, al qual considera, tot seguit, un enemic acar-
nissat que cal eliminar pel sol fet de no
compartir el seu criteri. La joventut deu sacrificar-se anant a l'avantguarda. D'aquest
període de preparado turbulent i incontrola ble, no cal esperar-ne altra cosa que els focs d'encenalls, el prendre i deixar, les sagetes
injustes, l'embat anárquic, i les fallides in- confessables. La precocitat és un mite. No
he cregut mai que la joventut pogués crear
res definitiu. Hom pot fer per ells la millor
feina, deixant-los pas Iliure, i que malgastin els seus vint anys a sa manera com tothom
ha fet. No és massa afalagador, per uns i
altres, desviar llur itinerari segurament atza- rós i indicar-los quin és el camí pie d'abriulls
i quin és 1' asfaltat. Llurs errors i desenganys no serán altra cosa que matéria constructiva
per a llur endemá. Junyits a l'estudi, pero no pas tancats a pensió. Cal que beguin a totes les fonts i que provin tots els coctails. És més saludable, sembla, respirar ais quatre
punts cardinals, que no pas encaixonar-se dins d'una ortodoxia, possiblement arbitrária