Page 29 - civtat16

EN DEFENSA DEL LIRISME
Cree amb el iirisme. No m'arriscaré a as-
segurar que sigui, ¡nfai'iibierTient, la mira- culosa i introbada panacea que guareix tota
He! de nafres i malures. Es, pero, al meu
entendre, un poderos tonic refor^ant fet a posta per a tots aquells organismes que
migrats per una feblesa oculta donen un escás rendiment i acusen, tan sois, una apa- rent normalitat.
Caldrá especificar que interpreto el mot Iirisme com a sinonim exacte de vehemencia,
fe, entusiasme, passió, i demés virus catalo- gats del classic romanticisme.
Combrego amb aquells qui sostenen que una flama lírica, sigui del combustible que es
vulgui, presideix totes les iniciatives deis homes. De fet, i ene que no ho sembli, un
Iirisme més o menys abrandat governa les coses del món més establertes, debatudes i
definitives. Ací tenim 1' Església una de les
columnes més solides, sens dubte, de la civi-
lització; r Església té una gran forqa, entre
altres, recolzant-se en la fonamental Teo
logía—eLlaboració intel-lectual —peró més encara deu confiar amb l'innoscent orbesa de
la Fe, flameta lírica. ¿Quí pot garantir-nos la seguretat i la solvencia d'una nació pel sol fet de qué un govern previsor hagi dictat unes liéis sávies i justes, si, en canvi, llurs ciutadans arronsen fredament les espatlles i no hi col'laboren amb un minim patriotismo? Així mateix, hom Iliurará un petit credit a l'agrupament familiar que fii tota la respon- sabilitat de rinstitució a l'ordre autoritari. Si una corrent d'estimació —flama vehement— no Higa tots els seus membres, poca cosa
faran de les gerarquies oficiosos i reco-
negudes.
És un fenomen axiomatic i contundent.
Per damunt les convencions arbitráries i de les liéis mortals, hi ha sempre en el nostre camí —ádhuc Tescéptic, somnia— un lirismo
qui ens governa, una passió qui ens aclapara, i un entusiasme qui ens engunieja.
Si en l'ordre material estem junyits a una Ilei subconscient, en les manifestacions de
l'esperit, aquest fenomen es multiplica. Anem a parlar de la Catalunya qui escriu. El nos-
trament literari no és pas una figura disgra ciosa i escarransida com algú afirma amb
insistencia. Jo la trobo escaient, ádhuc bella,
i discretament proporcionada. La mica de
desolació que em produeix, hauré d'atribuir-
ho a un probable fenomen ocular. Diria, a
estones, que la nostra figura está mancada d'un bra? o d' una cama. No m' acabo de
convencer de la seva integritat. De fet, el moviment literari de Catalunya és poc pro-
fund, i aquesta falta d'intensitat percudeix en la seva complexió física. És pobre de
sang i aixo és una cosa que, a la Marga, porta un home al cementiri per elegant que vesteixi. El decorativisme i l'estilització ens ofeguen. Horn escriu págines deliciosa- ment correctos. Horn broda puntes de Va lenciennes i pinta cigonyes mágiques, mera- vellosament impecables. Horn no escriu, peró, amb massa freqüéncia, coses humanes. Coses humanes poc vol dir assassinats, por nografía i ruralisme, sino, simplement, coses de cada dia que esdevenen ais homes. Amb
tot, Pescriptor quan se troba davant deis seus personatges que no semblen precisa-
ment, monstres o anormals, sinó persones de bé, s'espanta de manejar els ácids o el
bisturí, sobtadament indispensables, i resta a mig aire en una posició indecorosa. Escás
de vigoria, l'ambient el pressiona. Té el
pressentiment i moltes vegadas l'experiéncia de qué si orienta els seus titelles per uns
camins no superficials i que no son al mapa, atraurá tot seguit la severitat d'algun guarda- bosc amb galons qui per tot Déu-vos-guard l'acusará de bárbar i perniciós. Davant d'una perspectiva tan amable, l'escriptor gira el
-19