Page 45 - civtat15

ORACIONS FÜNEBRES
En Ies capQaleres deis mesos deis alma
nacs, apareix sovint el mes de novembre amb símbols de la morí. Pels artistes i els
amateurs Catalans, aquest novembre de 1927 sempre será recordat: trist novem bre en el qual han estat abatuts per sempre,
artistes i parents d'artistes. Novembre de 1927: mes dels nostres morts. El veil Gime- 110 i el seu germá en robustosa pictórica Ma- riá Llavanera, i més enllá els ulls sensibles
de Mossén Garriga.
paisatges d'antics, son les teles dignes de Jordaens i fins potser del mateix Franz Hals. Hem dit que Gimeno fou el més desigual de tots perqué, sembla mentida, que l'home
que aconseguí aquesta noble for^a per les teles esmentades i algunes altres que no es-
mentem — que pertanyen ja a époques més recents — caigués sovint en una vulgaritat,
aguantant pero aqüestes obres pictoricament —qualitativament — i, fins altres vegades es submergeix dintre el desfet més trist i vul
gar; es ciar que sempre, mostrant senyals de la genial puixanqa.
Quina injusticia tan enorme la que havem comés entre tots amb l'art d'aquest pobre
veil: que pocs dies de joia hem donat a l'ho
me, que ha viscut tota la vida, com un po- bret de Nostre Senyor!
Entre els pocs que gustaren del picantde l'art de Gimeno, d'aquella generació de 1900, cal no oblidar els vots de qualitat de
Picasso, de Nonell i de Xenius. Potser algu nes vegades feren reserves a la pintura de
aquest home, que en aquelis temps ja tenia la barba gris, pero sempre restaven admirats
de la seva gran forqa.
Per cert, que ara que he parlat de Picas
so i de Nonell em caldrá descobrir l'admira- ció franca que sentien pels magistrals dibui- xos i apunts d'aquest Gimeno, que, ben segur, si no hagués tingut de guanyar-se el pa com un obrer, pintant parets fins que no pogué més hauria donat més quantitat de obres amb la noblesa de les anteriorment esmentades.
Les quals, per cert, elles soles fan la
gloria d'aquest gran pintor: gloria que—tant els malaguanyats publicistes Romájori i Jo
sep Morató, com el pintor Ignasi Mallol— que fou un deis primers de posar el talent i
- 175
*
Francesc Gimeno, morí el dia 22 del mes deis nostres morts, a l'hora de l'enterrament de Mossén Josep Garriga.
Llavanera s'havia avanqat uns dies en
aquest traspás del misterios llindar. La seva mort s'escaigué el dia 7.
* **
De tots aquests artistes he tornat a veu-
re algunes de llurs obres, després de la mort.
Tots tres foren artistes desiguals. Francesc
Gimeno —vergonyosament abandonat per la
nostra Barcelona —fou, potser, el més des
igual. Quan ell arribava atényer la forca i la
austera sensualitat, potser més flamenca que
holandesa, aleshores fins perdia aquella cer ta vulgaritat menestral barcelonina, que so
vint tara l'obra d'aquest gran pintor, com
també havia tarat —en part— la de Simeó Gómez i la de Ramon Martí i Alsina. Hi ha de la primera época de l'artista unes quantes obres mestres, que ací ningú ha superat en for^a. <-El nen del gos negrea, ^Nenagegut^,