Page 43 - civtat15

sense preocupar-se de cap esquema, i com
posseeix un ben solid coneixement de Tofici, tot aixo 11 permet una transcripció del mode!
escollit, tant íntegra com profunda.
La deliciosa barreja d'imatgeria popular i de cubisme que constituí la tramesa de l'Eva- rist Basiana.particularment la seva«Partida de
pocker», ens feia ben palés Terror del Zervos quan aquest en son comentar! de la més re centa prodúcelo de Picasso va provar de re
lacionar aquesta amb les manifestacions de
Part popular. Qrossa error, ja que aqüestes
obres del famós malagueny, essent, com son
totes les seves, obres per a cenacle, més en
cara, per a cenacle ultra-refinat, si bé es pot
complaure un moment en aqüestes elemen táis manifestacions, la intenció d'aquestes, és,
de fet, del tot diferent, car aquest art popu lar no es proposa ni entretenir ni sorprendre, ans al contrari relatar, descriare, millor dit,
explicar. Es relacionen també amb la imat-
geria En Joan Junyer i TElvira Homs, si bé,
pero, divergeixen del Basiana en qué si la base de la formació de Tobra d'aquest la
constitueixen la línia, el volum, i el to local, la deis susdits la forma la tonalitat general o unitaria com és, sobretot, el cas amb «la tin- toreria> de TElvira Homs, pintura en la qual aquesta artista ha atés aliar una rara subtile- sa en les modulacions de la color amb un ritme constructiu, així com En Joan junyer,
pintor aquest tan simple com exquisit, albo ra ingenu i refinat, sap aplegar sense gota
d'afectació a la imatgeria, o si es vol així, al
primitivisme, una elegant finor «tout á fait dix—huitiéme siécle».
En quant a Xavier Güell, aquest també estima la imatgeria, pero no la popular, sino la mundana, (^o que fa que el Van Don- gen, bé que geometritzat superficialment, sembli ésser el patró d'aquest decadent, no mancat, pero, d'una certa grácia.
¿Voleu contrast més gros que Tofert per TAgustí Ferrer i TArtur Carbonell? El primer un colorista exaltat i visionari en el flamejant
«Paisatge» del qual, que recorda al Van Gogh, la febrosa exasperado tant és revelava en Tar-
dent color com en el ritme violent i abrupte de la pinzellada, i el segon tan sobri i repo-
sat que en confessar la seva amor a alio
solid i estable, fins sembla fred. Si aquest Artur Carbonell és un apolini, diríem, i el Ferrer un dionisíac, el josep Gausachs equi dista deis dos, ja que si no és tan placid com Tun, tampoc és tan exaltat com Taltre. El més atractivo! de les seves produccions és la instintiva seguretat amb qué aquest ar tista transposa les seves visions en colora- cions i arabescos linials rotunda i sintétics.
Esperit aduste i concentrat. En Miquel Villa sent profundament el dramatic que el silenci accentua encara, de la qual cosa n'era bona prova aquella ombrívola pintura titolada «De casa estant» de técnica tan sa- borosa com adequada a I 'estat emotiu del qual era expressió. El Rafe! Barradas, Tine- fable Barradas, que comparteix amb el Villá Tamor a les coses humiis i patétiques, en di- fereix, pero, en qo que concerneix al méto- de i ais mitjans, car el Villá es sucos, pictó- ric, i Tinefable Barradas aixut i esquemátic.
Es deuen esmentar, també, la vigorosa
litografía d'En Gustau Cochet, així com la tan precisa «Dalia> d'En Ramon Reig i el
sobri bodegó de la Josefina Portusachs. La resta deis expositors Biosca, Ignasi Vidal,
Muntadas, Valldaura, etc., coincidien amb els seus companys, tret de dos dibuixos origi nals del qui signa aqüestes ratlles, en que el món objectiu era la font de llur inspiració, com ho era encara dels treballs que s'expo- saren de Textraordinari Joan Miró.
Si ara passem a la escultura, la constata
do s'imposa de qué, malgrat les aportacions
dels Claudi Mimó i Felip Coscolla, qui
s'enduia del tot Tinterés era TAngel Ferrant
amb el fragment i la maqueta del monument
al poeta Curros, i amb raó, ja que a més de
revelar-nos una ben poc comuna capacitat
de representació especial, la seva voluntat
d'expressar alio que és anímicament paté- tic i exaitadament líric d'una faisó intensa i
severa, en manifestar la influéncia deis mo derns escultors alemanys, la del Kolbe so
bretot, ens donava una prova tan evident del seu sentit plástic com de la seva pura
i elevada espiritualitat.
També mereixen forces lloances els tre
balls d'art decoratiu del Miquel Paredes i aixo tant per Texemplar sobrietat com per
- 173