Page 15 - civtat10

Només s'endevina que ha llegit els poetes renaixentistes Italians els quals han influen- ciat visiblement algunes de les seves can- qons. Dels classics Catalans cap eco pot percebre's a través á'El Somni. Un caient verdagueriá hi predomina de cap a cap.
Tomás Qarcés és, encara, un poeta que escriu versos amb argument i tot, a l'estil
vuitcentista, com si confongués l'argument amb la inspiració. Sort que alguna vegada la
seva sensibilitat li fa copsar veritables mo- tius de lirisme pur, com aquests que esmen- tem a continuació, alguns d'ells d'una plasti- citat exquisida:
La seda era cinyeli de la teva beutat
(Pág. 13)
i due ais liavis el record d'un bes, talment la pols daurada d'un ala fugitiva.
pero un vers inexpressiu i sense rima, es confon amb la prosa. Veieu, p. e.: CanQó
de la rosa. El rossinyol, Les estrelles de
Nadal, Canchó de Nadal, Canqó de bressol de la Verge, etc. Quan un poeta defuig la
rima, hem pogut constatar la seva ineptitud a través de les poques rimes que ens dóna. Les rimes de El Somni són vulgars i pobres. Veieu-ne algunes proves: amagades i atia- des, regalados i cansades (dos adjectius, págs. 13 i 51); alada, morada i parada (tres adjectius que fan de consonants (pág. 29); aquests versos (pág. 69):
Quin vent més fred. L'estrella alia llu tremolant.
Contra el meu pit la teva gaita, etc.
L'estrella alta! La seva rima és també
imperfecta: fa consonar vera i passera, i as- sonantar roentor amb bosc, recer amb no- dreix (voca\s obertes i tancades). Abunden en El Somni els adjectius, els quals fan de ripis moltes vegades. Fóra difícil trobar-hi versos de poques sil "labes sense adjectius. Veieu-ne algunes mostres:
Recer divi. Fullatge verd i lluna;
palpita hembra clara del record com la gavina blanca
damunt l'aigua quieta i dormida del port.
De vegades els diminutius li serveixen
per a reblir l'estrofa; així ens parla de l'es- trelleta alta (i no de l'estrella alta). Veieu
fins on arriba la seva abundáncia d'epítets:
Blanc i rosal era el teu eos;
talment la pols daurada d'un ala fugitiva; Frese ombradiu; Itisquent riera clara;
Vina, vina, esquerpa pampenella d'or; Els feia la pedra alada,
blanc i rosa, Amor;
Som a la borda grávida d'una ñau somniosa; etc.
Alguns deis seus ripis (barrejats amb ca- cofonies) són horribles, p. e.:
de cara al cel que solea un sol ocell lleuger; immdbils: amoroses us desmaia el cel blau;
Aixó en els versos llargs; i en els curts veieu-ne uns quants exemples:
-29
Sospirs que ratllen el cel
1 al cel apunta un estel com la punta d'una espasa
El xiprer, somni glapat...
(pág. 14) (pág. 43)
(pág. 78) (pág. 81)
En aqüestes petites engrunes de sensibi litat hi ha més inspiració, més lirisme, que
en tota la resta deis respectius poemes.
Com hem indicat abans, els versos de Tomás Garcés són tan fácils, que qualsevol
persona dotada de més o menys instint poe tic, pot estrafer-los. Són versos que només resisteixen una lectura i encara a peu dret.
Esperem d'ell, coses millors i, sobretot, més treballades. Per a nosaltres són definitives
les paraules de Fóscolo: Sdegno il verso che suona e che non crea.
Dues canqonetes assenyalaríem com les
més reeixides del Ilibre: Les tres besades i
Joc d!infant. Dins la facilitat expressiva, que és la norma característica de Garcés, són
originals i cisellades. I ens semblen ésser les
que encaixen millor amb el temperament líric del seu autor.
Técnica. — Tomás Garcés en el seu dar- rer recull defuig la rima: així i tot, abunden en els seus poemes, els versos inexpressius. Un vers inexpressiu, pero rimat, és un vers;