Miquel Villà i Bassols (1901 ·1988)

El pintor Miquel Villà i Bassols va néixer a Barcelona el 15 de febrer de 1901. Fill de Joan Villà i Marqués, un apoderat d'una casa d'exportacions de vins i de Francesca Bassols i Vehils, fou el gran de quatre germans pintors, Guillem, Andreu i Alexandre.

 

De petit va viure en un ambient familiar amb inquietuds artístiques i, amb els seus pares visitava les exposicions que organitzava la Sala Parés. En els estudis primaris, tot i treure molt bones notes en totes les assignatures, ja destacava en dibuix.

 

De jove estudià a l'Escola de la Llotja i, acompanyant el seu pare en viatges de negoci, viatjà per Europa i Amèrica.

 

El 1914, quan només tenia només 13 anys, la família s'instal·la temporalment a Bogotà -allí hi vivia un oncle seu que era pianista i professor del conservatori- on estudià a la Escuela de Bellas Artes amb el mestre Ricardo Borrero. L'any que va néixer el seu germà Guillem, el 1917, va fer la seva primera exposició individual a la capital colombiana.

 

El 1920 van néixer els seus germans Andreu i Alexandre i viatjà per primera vegada a París.

 

Captivat per l'ambient artístic de la capital francesa, el 1922, en tornar la família a Catalunya, es traslladà a viure a París on estudià a l'Academia Colarossi. Ben aviat s'integrà a les tertútiles de Montparnasse on es relacionà i feu amistat amb Fautrier, Duchamp, Togores, Peinado, Cossío i Gargallo.

 

L'any 1924 exposà al Salon d'Automne i els anys 1925, 1926 i 1927 al Salon des Indépendants que orgnitzava la Socièté des Artistes Independens.

 

Encara a Paris, feu dues exposicions individuals a Barcelona, l'any 1927 a les Galeries Dalmau i el 1929 a la Sala Parés.

 

El 1930 tornà a Catalunya i s'instal·là al Masnou. A Barcelona començà a relacionar-se amb el pintor Joaquim Sunyer i amb els critics Sebastia Gasch i Joan Merli.

 

Els anys 1933, 1934 i 1935 participà en les Exposicions de Primavera de Barcelona i, el 1937, fou un dels artistes que Joan Merli va incloure al seu llibre ‘33 pintors catalans’.

 

En plena Guerra Civil, l'any 1938, just quan l'anaven a mobilitzat, es presentà voluntari aconsellat per Carles Pi i Sunyer, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, perquè així el podria ajudar. Fou destinat a aviació on coincidí amb persones molt conegudes de l'època.

 

L'any 1940, acabada la Guerra Civil, horroritzat per la situació i atemorit per la possibilitat que els alemanys arribessin a Barcelona, després d'haver ocupat Paris, marxà a Madrid, on un amic li aconseguí un passaport i viatjà a Buenos Aires, on hi visqué tres anys i on es relacionà amb els exiliats catalans.

 

El 1943, veient que la situació ja estava més estabilitzada, aconsellat per Francesc Cambó, decidí tornar a Barcelona i, després de recollir unes cartes que aquest li donà perquè les lliurés a amics i familiars, s'embarcà al vaixell Cabo de Hornos des d'on viatjà a Espanya. Durant el viatge, que durà dos mesos, fou escorcollat i interrogat pels anglesos en un control a Trinidad, a les Antilles, perquè creien que, en disposar de passaport espanyol, era falangista.

 

Ja a Catalunya, s'instal·la novament a El Masnou i exposà a les Galeries Syra de Barcelona el 1949 i 1951, i a l'Exposició Municipal de Barcelona del 1951. Fou un dels pintors catalans que va obtenir més prestigi en els ambients de Madrid, on fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada a Madrid el 1951 i participà en la Tercera Bienal a Barcelona el 1955. Eugeni d'Ors l'escollí per a participar en alguns dels Salones de los Once de Madrid, i va exposar individualment a Madrid el 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985.

 

El desembre de 1977 la galeria Dau al Set de Barcelona va dedicar-li l'exposició ‘Miquel Villà antològic 1926-1977’.

 

L'any 1985 va ser distingit per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de San Jordi.

 

Miquel Villà i Bassols va morir a El Masnou el 25 d'agost de 1988, als 87 anys.