Maria Teresa Vernet i Real (1907 ·1974)

La píndola

 

«I què penseu del matrimoni? M'agrada... crec que està molt bé... però, a la meva manera de veure, crec que és un error tal com, encara avui, està instituïda la família: amb l'egoisme com a base, com a puntal més ferm. Jo crec que hauria d'haver-hi més llibertat, junt amb una educació proporcionadora d'una major responsabilitat. I no parlo per a mi, perquè els meus pares, han estat, i són, prou liberals amb mi. No obstant, tots haurien (o hauríem, si mai em toca el torn), de fer-nos càrrec que el fill té una vida pròpia i independent, que reclama per a ell, i, no voler-ho creure així, és un error que mena a sofriments i a disgusts innecessaris que, amb comprensió, es podrien evitar...»

 

Fragment de l'entrevista ‘Parlant amb Maria Teresa Vernet’, que Mercè Rodoreda publicà a Clarisme el 16 de desembre del 1933

 

La novel·lista, traductora i poeta Maria Teresa Vernet i Real va néixer a Barcelona el dia 7 de març de 1907. Filla única del mestre d'escola de Vilanova d'Escornalbou, passà la infància en aquesta vila de al Baix Camp.

 

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona, on va haver d’abandonar els estudis superiors en posar-se malalta. A partir de llavors s’interessà per la literatura, la filosofia i la música i, de molt jove, començà a escriure versos i relats que presentà a concursos literaris i a revistes com “Art Novell” o “D'Ací i d'Allà”.

 

El 1925 publica el conte Record agredolç, i el 1926 Meceneta, ambdós a “Art Novell”.

 

El 1926 publicà també la seva primera novel·la Maria Dolors i el 1927 la segona Amor silenciosa amb pròleg de Josep Farran i Mayoral.

 

L'any 1928, publicà el conte Vigília de Corpus al “Diari de Terrassa”.

 

L'any 1929 publicà la seva novel·la Eulàlia, editada per Proa -Joan Puig i Ferreter era el director editorial- i, des de llavors, va mantenir una estreta relació amb l'editorial.

 

El 1929 va sortir el primer volum de la seva obra poètica i, un any després, el 1930, va publicar les novel·les El camí reprès i El perill. Els anys 1929 i 1930 també va publicar traduccions de poemes de l'anglesa Rosseti.

 

L'any 1931 s'edità el segon volum de la seva obra poètica i publicà la novel·la Presó oberta.

 

Tot i ser una dona reservada i de poca activitat social, va ser membre del Club Femení i d'Esports de Barcelona on, el 1931, hi feu una conferencia sobre L'egoisme i les dones. Aquell mateix any 1931 s’integrava a la Comissió de Cultura on fou escollida vocal de la Junta Directiva i, el 1932, presidenta del Departament d'Actuació Social. Aquell mateix any 1932 va traduir de l'anglès el Nocturn de Frank Swinnerton.

 

El 1933 va aparèixer la seva novel·la Final i preludi i, l'any 1934 va ser la primera dona en guanyar el Premi Joan Creixells de novel·la amb Les algues roges, que havia escrit un any abans. Aquest guardó li dona fama més enllà de Barcelona.

 

També el 1934 va traduir Dues o tres Gràcies d'Aldous Huxley.

 

El 1935 publica la novel·la Elisenda i el 1936 Estampes de París a “La Revista” que, un any després, fou editada en llibre per "Rosa dels Vents".

 

La Guerra Civil estroncà la seva creació literària fins el 1956, quan publicà a Nit d'argent i altres narracions, on també hi ha relats de Rafael Tasis, Roser Grau, Lluís Jordà i Màrius Falcón. També publicà alguns relats, esporàdicament, a les revistes "El Pont" i "Tele-Estel".

 

Bàsicament, però, en l'etapa de la dictadura franquista, i fins al final de la seva vida, centrà la seva activitat literària en la traducció i es negà a reeditar la seva obra.

 

L'any 1965 publicà la traducció de Rocs de Brighton de Graham Greene i, un any més tard Per una ètica humanística d'Erich Fromm i Invitació al vals de Rosamond Lehmann. El 1967 traduí Retrat de l'artista adolescent de James Joyce.

 

El dia 16 de febrer del 1974, molt oblidada, va morir d'una hemorràgia cerebral al seu pis del carrer Còrsega de Barcelona.

 

El 1986 es reedità la seva obra més cèlebre, Les algues roges i, pòstumament aparegué la seva traducció, encara inèdita, de Contrapunt d'Aldous Huxley, amb pròleg de Marta Pessarrodona.

 

El desembre de 2006, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Institut Català de la Dona va retre-li homenatge amb l’exposició itinerant Maria Teresa Vernet i Real, comprimís de gènere i de modernitat.

Col·laboracions

 

Tres poemes

CIVTAT 4

 

Càlida llum

Retorn

***

CIVTAT 8

 

Tardor

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021