Pere Verdaguer Raurell (1888 ·1936)

Nascut a Vic el 1888, Pere Verdaguer Raurell va ser poeta, crític i assagista. Va fer els primers estudis a la capital d’Osona i més tard va ingressar al seminari de la seva ciutat per convertir-se en sacerdot.

 

Ordenat el 1915, als 27 anys, es va incorporar a la casa pairal que tenia la família Vilarrúbia a Torrellebreta, on hi feu tasques religioses, culturals i docents, ja que era el mestre dels infants de la casa.

La coneixença dels Vilarrubia, una nissaga de propietaris rurals però amb una forta vinculació amb els ambients culturals, li va permetre entrar en contacte amb el cercle Literari de Vic i amb destacats escriptors i poetes de l’època.

 

Persona amb una gran sensibilitat per a la cultura, va ser cap de colla dels anomenats Romeus de l’Esbart de Vic, una entitat vinculada al Círcol en la qual, en altres temps, hi havien participat Jacint Verdaguer i Jaume Collell. La veritable passió del sacerdot de la família Vilarrúbia era la literatura.

 

Freqüentava també les reunions i castanyades a Torrellebreta, on hi feien unes sessions literàries organitzades pel novel·lista Martí Genis i Aguilar, que reunien al voltant de la taula de la família Vilarrubia a Josep M. de Segarra, Busquets i Punset, Felip Graugés, Mn. Ramon Garriga, Mossèn Geis, Maria Antònia Salvà, Joan Arús, Josep M. Vilarmau, Miquel Bosch i Jover i altres. Torrellebreta fou considerada per aquell temps, un niu de poesia, on es rendia culte a la cultura, a la bona amistat i a les bones lletres.

 

Va col·laborar en diversos diaris i revistes de la zona i va participar en algunes edicions dels jocs florals que l'any 1935 el va premiar amb un accèssit a l'Englantina pel seu treball poètic "Del camp i de la selva". D’entre la seva producció destaquen un Octavari en lloança dels sants màrtirs Teodosi, Evagri i Solutor, compatrons de la parròquia de Santa Maria de Leva, editat a Vic el 1926, i un aplec de textos sota el títol d’Estudis literaris, publicat a Sabadell nou anys més tard, el 1935, el mateix any que es publicava el recull de poesies Glossari de pietat, del sacerdot gironí Camil Geis, amb pròleg de Pere Verdaguer.

 

La sublevació de les tropes franquistes, el 18 de juliol de 1936, l’inici de la guerra civil i, com a resposta, la brutal violència antireligiosa, va amagar-se a les comarques gironines, a la part més muntanyosa de La Selva, però va ser descobert i empresonat.

 

Finalment fou executat, a Sant Julià de Vilatorta, el 21 de octubre de 1936, quan tot just tenia 48 anys, i fou enterrat a Sant Sadurní d’Osormort.

 

La seva mort va suposar la pèrdua de l’original del llibre de poemes «Aures de la Plana», que ja tenia acabat i a punt de publicar, amb pròleg de Guerau de Liost.