Ramon Reig i Corominas (1903 ·1963)

La píndola

 

«Le agradezco infinitamente el recuerdo e inmerecida alabanza que ha hecho de mi persona, en la conferencia que ha dado V. al finalizar el curso. El buen amigo Rodeja ya me había participado su noble proceder y hasta casi transcrito sus propias palabras. Éstas bien me demuestran su generosa y noble personalidad, personalidad de artista nato, que lo es V. amigo Reig, título que le debe tener bien satisfecho, porque es el mejor y hará que el que lo posea sea un hombre perfecto, ¡y hay tan pocos así!»

 

Fragment d'una carta de Joan Núñez Fernández datada el 18 de juliol de 1934 a Sant Sebastià per agrair-li el record que ha tingut d'ell en la conferència de final de curs.

 

L’arquitecte, pintor i pedagog Ramon Reig i Corominas va néixer, circumstancialment, a Manila el 4 de novembre de 1903 i als pocs mesos retornà a Figueres, d'on eren originaris els seus pares, Carles Reig i Maria Neus Corominas, els quals s'havien traslladat temporalment a les Filipines per motius de feina.

 

Va fer els primers estudis al Liceo Monturiol de Figueres i cursà el batxillerat a l’institut Ramon Muntaner de la mateixa ciutat. En aquesta època, en la que va morir el seu pare, compaginava el batxillerat amb classes a l'Escola Municipal de Dibuix.

 

A l’Institut feu amistat amb Salvador Dalí, Jaume Miravitlles, Joan Xirau i Joan Turró amb qui va editar, des de gener fins a juny de 1919, la revista mensual “Stadium” on hi publicaven il·lustracions, textos poètics i articles dedicats a pintors com Goya, Velázquez o Leonardo de Vinci. Amb aquest grup d’amics sortien a pintar paisatges pels voltants de Figueres, sobretot a Vilabertran, on la seva família hi tenia una casa.

 

A partir de 1920 tingué de mestre el pintor Joan Núñez Fernández que acabava d’aconseguir plaça de professor a l’Institut Ramon Muntaner i amb qui va descobrir i millorar la tècnica del dibuix i la pintura juntament amb els seus amics Salvador Dalí, Marià Baig, Joaquim Bech de Careda i Josep Bonaterra.

 

Acabats els estudis es traslladà a Barcelona a estudiar a l’Escola Superior d’Arquitectura i, simultàniament, a l’Escola Superior de Belles Arts, sota la direcció del mestre Feliu Mestres Borrell.

 

Durant els anys d'estudi a Barcelona participà en exposicions col·lectives a les Galeries Dalmau. El 1918 participà, a Figueres, en l’Exposició d’Artistes Empordanesos juntament amb Bonaterra, Llavaneras i Monturil. El 1922 va ser guardonat en l’exposició de l’Associació Catalana d’Estudiants i el 1929 participà en l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger.

 

L’any 1932 obtingué plaça de professor a la càtedra de dibuix a l’Institut de Burgos. Aquell mateix any va ser seleccionada una obra seva per a la secció de pintura catalana del Brooklyn Museum de Nova York.

 

Un any després, el 1933, demanà el trasllat a Figueres i s’incorporà al claustre de l'institut Ramon Muntaner, on havia estat alumne i dos anys més tard, el 1935, realitzà la primera exposició individual a Barcelona, on la crítica comparà la seva tècnica a l'oli amb la de l'escola holandesa del segle XVII.

 

L'any 1936 es casà amb Maria Cinta Lloveras Sabater, però, nou mesos mes tard moren la seva muller i la seva filla en el part. Restablerta la pau,

 

El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, es traslladà a Sant Sebastià on va exercir d'il·lustrador de premsa escrita i revistes. L’any 1940, acabada la guerra, es casà en segones núpcies amb Maria Josefa Carbonell Moner, amb qui va tenir dos fills, Maria Blanca i Carles.

 

Aquell any 1940 s’instal·là definitivament a Figueres on continuà la seva dedicació a la docència com a director de l'institut Ramón Muntaner, donant classes a l'Escola d'Arts i Oficis i fent casses particulars en el seu taller. Aquell mateix 1940 pintà els murals de l'antiga Capella de l'Hospital de Girona i de l'altar del Sagrat Cor de la Parròquia de Sant Pere de Figueres.

 

L’any 1941 publicà el llibre “Dibujo geométrico y artístico” i pintà el mural de l'església de Sant Antoni de Calonge.

 

El 1942 fou seleccionat per participar a l'exposició d'art espanyol celebrada a Londres i va ser premiat a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, i un any més tard, el 1943 pintà el mural de l'església d'Arenys d'Empordà.

 

El 1944, obtingué el Premi Nacional d'aquarel·la a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, el mateix any que va ser nomenat soci d'honor de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Toledo. Un any després, el 1945, exposà a Londres.

 

L’any 1946 fou un dels principals impulsors del Museu de l’Empordà de Figueres i l’any 1947 en fou nomenat responsable tècnic, càrrec que ostentà fins l’any 1963. Aquell mateix any 1947 va participar en la creació de l'Institut d'Estudis Empordanesos. També fou membre del Patronat de Restauració de Santa Maria de Vilabertran, del Patronat de Restauració de Sant Pere de Rodes i de la Comissió de Monuments de Girona.

 

Amant també de la música, impulsà molts concerts des de l’Associació de Música de Figueres, creada el 1952

 

L’any 1954, juntament amb Eduard Rodeja, publicà el llibre “La acuarela en España” i pintà el mural de l’església del Pertús.

 

Un any més tard, el 1955, deixà la direcció de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i des de llavors es dedicà amb preferència a l’aquarel·la, sense abandonar les altres tècniques pictòriques, i exposà la seva obra en col·lectives a Nova York, Londres i Sevilla, i individuals a Figueres, Barcelona, Burgos, Madrid, Bilbao, Girona i Paris. En aquest període realitzà diverses obres murals de grans dimensions, la majoria de tema religiós, com les de les esglésies d'Arenys d’Empordà, del Pertús o de l'antic Hospici de Girona.

 

El 1957 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i un any més tard, el 1958 exposà a la Grande Galerie a París.

 

L’any 1959, fou escollit acadèmic corresponent de la Real Academia de San Femando de Madrid i el 1961 publicà el llibre “La Costa Brava vista pels seus millors pintors”.

 

Col·laborador assidu als setmanaris i revistes locals Revista de Girona, Canigó, Ampurdán, Empordà i Domingo, amb articles, dibuixos humorístics o com a il·lustrador de portades, Ramón Reig i Corominas va morir prematurament a Figueres el dia 2 de desembre de 1963, quan acabava de complir seixanta anys.

Col·laboracions

 

La dàlia (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021