Maria Perpinyà i Sais (1901·1994)

La píndola

 

«Sap quin és l'encís del matí i quin és l'encant de la tarda el secret del capvespre, la densitat de la nit i ens els descriu amb els colors que millor els expressen, els renoven o els defineixen. I perquè en el marc d'aquest país, que és el seu, ha vist esclatar la rosa de l'amor que ha perfumat els seus dies y els ha abocats a l'ensomni, al goig de viure, l'evoca amb tendresa, amb agraïment, perquè és ací on ha arrelat els seus més profunds sentiments i és ací on ha vist el cel més diàfant, el núvols més decoratius, els camps més ben agermanats, els arbres més amics, els ocells més incravits»

 

Comentaris de Montserrat Vayreda sobre Maria Perpinyà, recollits a la crítica de Josep Ma Bertran Teixidor publicada a Los Sitios de Girona el 13 de novembre de 1966

 

La poetessa, escriptora, traductora i periodista Maria Perpinyà i Sais va néixer a Verges, al Baix Empordà el dia 6 de desembre de 1901.

 

Va cursar estudis primaris i, des de molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis i aprengué francès i on va començar la seva afició a la lectura.

 

La seva gran passió com a escriptora va ser la poesia, faceta en la qual va guanyar l'Englantina d'Or en uns Jocs Florals de Paris.

 

El 1928 va veure editats els seus poemes en les publicacions "Ciutat" de Manresa, "El Dia" de Terrassa, "Joia" de Badalona, "Llegiu-me", "La Revista", "La Nova Revista", "El Autonomista" i "D'Ací d'Allà".

 

L'any 1929 col·laborà amb alguns poemes a "La Nau", "Catalunya Social" i "La Veu de Catalunya" i entrà a treballar com a redactora al diari catòlic "El Matí", just quan es fundà, on hi publicà fins l'any 1934.

 

L’any 1930 va publicar l’obra de narrativa infantil El follet sentimental i, aquell any va signar el manifest femení pro amnistia pels presos del Garraf. També el 1930 aparegueren publicades les seves traduccions del francès Remordiment, de Jeanne de Coulomb, i Les aventures de Polzet, de Claude Roen i publicà a la "Revista de la Llar" i a "Buirac" de Ripoll, per a qui també feu la conferència, La meva visió del feminisme l'octubre d'aquell mateix any.

 

El dia 3 de març de 1931 es casà amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona, amb qui va tenir tres fills. Aquell any va publicar Poemes, el seu primer recull de poesia, editat per les publicacions de "La Revista" i prologat per Josep Maria Capdevila, amic i padrí del seu casament. També el 1931 va col·laborar en la revista "Esplai", on hi publicà fins ben entrat l'any 1935.

 

El setembre de 1932 participà, com a responsable de la Secció Femenina de la Unió Democràtica de Catalunya, en l'acte de commemoració de l'Onze de setembre que organitzà el partit.

L'any 1933 va col·laborar en el "Diari de Sabadell".

 

El 1936 va publicar el seu recull poètic Terra de vent, editat per les publicacions de "La Revista".

 

Amb l'esclat de la guerra civil i la implantació de la dictadura franquista es traslladà a Verges, la seva vila natal, on es va anar tancant al seu món i, tot i que continuà escrivint fins a una edat avançada. També es dedicà a la traducció de llibres al francès i a la correcció i traducció de textos a la llengua catalana.

 

L'any 1968 va morir el seu marit i, ja vídua, va publicar dos poemes en la publicació Les cinc branques, editada el 1975 per Esteve Albert.

 

El 28 de desembre d'aquell 1968, l'Associació dels Amics de Sant Pere de Roda, l'Ajuntament del Port de la Selva i la Diputació de Girona van retre un homenatge a Caterina Albert i Paradís -Víctor Català- i a Maria Perpinyà i Sais amb diferents actes i el descobriment de dues plaques de ceràmica amb un poema de cadascuna.

 

L'any 1977 va revisar i actualitzar el text de la processó de Verges i, la seva poesia Dansa de la mort a Verges va ser musicada i estrenada en un acte retransmès per televisió.

 

L'any 1978, en el llibre 31 Poetes d'avui, publicat per "Edicions Cedro", amb pròleg de Joan Puig, s'hi van incloure sis poemes seus. El gener d'aquell any Salvador Escamilla li dedicà un programa des de Ràdio Miramar.

 

El 28 d'agost de 1980 "El Punt" de Girona publicà un extens article sobre Maria Perpinyà, escrit per Lluís Maria Mestras i Martí, que finalitzava dient Maria Perpinyà s'apropa als vuitanta anys. Sofreix de sordesa, però manté el cap serè i les idees clares. Viu de records. Llegeix... Escriu... Espera...

 

Va morir a Banyoles, a la comarca gironina del Pla de l'Estany, el dia 6 de juliol de 1994.

 

El desembre de 2009, editat per la Diputació de Girona dins la col·lecció Josep Pla, es presentà a l'església de Verges el llibre Antologia de poemes. Maria Perpinyà, amb tria i estudi crític a cura de Jordi Roca i Rovira. A la presentació hi assistí Genís Barnosell, net de Maria Perpinyà i professor d’història contemporània a la Universitat de Girona.

Col·laboracions

 

Cançó del vent

CIVTAT 16

 

***

CIVTAT 17

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons