Rafael M. Pérez Giménez Barradas (1890 ·1929)

Rafael Barradas

La píndola

 

«Mi querido y admirado Sebastián Gasch. Recibí su carta que tanto agradezco así como el envío de L’Amic de les Arts donde Vd. me honra en su interesante trabajo. El estudio sobre mi arte, de Rafael Benet, me hizo mucha ilusión por lo importante y lo serio y con Vd. digo que Benet es admirable en su sinceridad de siempre. A Rafael Benet le pongo unas líneas dándole las gracias por su atención. Ayer tuve dos cartas magníficas. La suya y una de nuestro Federico que me adjunta un dibujo exquisito. Herido en el Alba lo titula. El título ya de por sí es un poema.¿Verdad? Lo llevaré conmigo el día 1º y así lo verá Vd. y los nuestros.

Con mucha ilusión por vernos ese día ya sabe cuanto le admira y le quiere, suyo. Barradas»

 

Carta de Rafael Barradas a Sebastià Gasch escrita durant la seva darrera etapa a l'Hospitalet de Llobregat, cap a finals d'agost de 1927.

 

El pintor Rafael Manuel Pérez Giménez Barradas Roja -més conegut com Rafael Barradas va néixer a Montevideo, Uruguai, el dia 4 de gener de 1890. Fill del pintor Antonio Pérez Barradas i de Santos Giménez Roja, ambdós emigrants espanyols, fou el segon de tres germans.

 

De ben petit el seu pare li va fer despertar l'interès per la pintura i molt aviat es convertí en la seva passió i, tot i que no va rebre formació acadèmica, de ben jove ja participava a les tertúlies dels joves intel·lectuals de Montevideo, on coincidí amb Florencio Sánchez i Emilio Frugoni.

 

Començà la seva carrera artística com a dibuixant, il·lustrador i caricaturista fent col·laboracions a publicacions de Montevideo i de Buenos Aires.

 

El 1913 va fundar el diari El Monigote, una publicació on s'hi combinava la sàtira amb l'art i la cultura de la societat uruguaiana d'aquells temps.

 

Uns mesos més tard va aprofitar l'oportunitat que li va oferir el seu amic i cantant Alfredo Medici de viatjar amb ell a Europa, compartint una beca que li havia atorgat el govern uruguaià per perfeccionar la veu al Teatre de la Scala de Milà.

 

Instal·lat a Milà va contactar amb els joves futuristes italians i cap a finals d'aquell mateix any, feu una estada a París on va poder veure els moviments d'avantguarda que allà es gestaven. Tornà a Milà, i en la seva etapa a Itàlia experimentà una forma particular d'expressió pictòrica, dotant als dibuixos de molta força expressiva basada en un fort tractament cromàtic, que ell va batejar com l'estil vibracionista.

 

El 1914 viatjà a Barcelona i s'hi quedà a viure. Aquell any s'endinsà en els ambients dels joves catalans participant a les tertúlies  artístiques i intel·lectuals d'avantguarda on relacionà amb poetes, crítics i artistes com Joan Salvat-Papasseit o Joan Gutiérrez Gili. Aquell primer any a Barcelona també coincidí amb Joaquín Torres, pintor uruguaià com ell, amb qui feu amistat i exposà conjuntament a la Galeria Dalmau.

 

El desembre de 1914 va decidir viatjar a peu a Madrid, però en arribar a l'Aragó va haver de ser acollit, exhaust, per una família de camperols que el van ajudar a sobreposar-se. Així conegué Simona Lainez i Saz, més coneguda per Pilar i filla de la família, amb qui es va casar el 1915 a Saragossa. Instal·lat a la capital aragonesa, hi va dues exposicions de les seves obres a finals d'aquell mateix any.

 

En 1916 tornà a Barcelona, amb la seva dona Pilar, per retrobar-se amb la seva família, que havia viatjat des de Montevideo per quedar-se a viure amb ells. Aquell any va conèixer i va fer amistat amb el pintor Joaquín Torres García, uruguaià com ell, i el desembre de 1917 exposaren conjuntament a la Galeria Dalmau. Aquell mateix any tot si continuar treballant a Barcelona, viatjà a Madrid per exposa-hi els seus treballs més recents.

 

En la seva etapa a Catalunya promogué la seva proposta estètica del vibracionisme i entrà en contacte amb l'ultraisme on fou molt actiu participant en la redacció i disseny de pamflets i revistes d'aquesta escola de l'art contemporani d'avantguarda.

 

El 1919 es traslladà a viure Madrid i s'instal·là a les rodalies d'Atocha i començà a freqüentar les tertúlies del Cafè del Prado i del Café de Oriente on es reunien escriptors, poetes i artistes de la ciutat. Així feu amistat amb Guillermo de Torre, Jorge Luis Borges, Norah Borges, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Ramón Gómez de la Serna, Benjamí Jarnés, Manuel Abril, Pérez de la Ossa, Luis Buñuel, José Francés i també Gregorio Martínez Sierra que el va contractar per dissenyar el vestuari i l'escenografia del Teatre Eslava i per il·lustrar les seves obres de l'Editorial Estrella.

 

També va col·laborar en revistes d'art com Alfar, Hèlixs i Grècia i, el 1921 impulsà, amb Jorge Luis Borges, la revista Tableros  i amb ell mateix i Leonor Fanny Borges -Norah Borges- la revista Ultra.

 

Aquells anys a Madrid va exercir certa influència en alguns dels artistes que van convertir-se, anys més tard, en referents de la Generació del 27, entre ells un jove Salvador Dalí i l'escultor Alberto Sánchez.

 

L'any 1922 experimenta noves tècniques pictòriques i fa un gir a un estil denominat planisme, incorporant un cert retorn a l'ordre per obtenir unes obres més properes al realisme i utilitzant colors més ombrívols.

 

Un any més tard, el 1923, es traslladà a viure a Luco de Jiloca, un nucli de població del municipi de la província de Terol, on treballà en aquest nou estil dibuixant camperols representats en un to més melancòlic i alhora més greu i sever. D'aquesta estada és la seva sèrie de ‘Los Magníficos’, en què mostrà la castigada i dura fisonomia de la gent del camp.

 

Després d'aquest parèntesi d'un any, el 1924 tornà a Madrid, continuà treballant per Gregorio Martínez Sierra, i Ramón Gómez de la Serna li feu encàrrecs d'il·lustracions per obres que editava Espasa Calpe i per a la Revista de Occidente.

 

L'any 1925 li dedicaren dues sales de la 1ª Exposición de Artistas Ibéricos organitzada per la Sociedad de Artistas Ibéricos (SAI) i aquell mateix any li atorgaren, a París, el premi Grand Prix de l'Exposició Internacional d'Art Modern, Arts Decoratives i Industrials.

 

A cavall entre 1925 i 1926 es traslladà a viure Saint-Jean-de-Luz a la regió francesa d'Aquitània. En aquest període produí  dibuixos i aquarel·les del port i dels seus personatges.

 

El 1926 va trencar la relació amb Gregorio Martínez Sierra, es va traslladar de nou a Catalunya i s'instal·là a l'Hospitalet de Llobregat, on primer va treballar en la sèrie de pintura religiosa ‘Místicos’ i després, el 1928, en la sèrie ‘Estampones Montevideanos’ inspirada en la seva ciutat natal i en quadres del port i del barri sud.

 

Tot i que en aquells anys la seva salut s'anava deteriorament, amb el seu caràcter optimista organitzà tertúlies a casa seva on hi assistien els artistes catalans d'avantguarda d'aquella època, com Garran, Ferrant, Gili, Lorca, Dalí o Marinetti, entre d'altres i que es van batejar com la tertúlia de l'Ateneillo de l'Hospitalet. També l'any 1928 va organitzar la única exposició de dibuixos de Federico García Lorca a la Sala Dalmau de Barcelona.

 

El mes de novembre de 1928, ja molt malalt, va tornar a l'Uruguai, on va morir el 12 de febrer de 1929, després d'haver rebut un homenatge al Teatre Solís i deixant gran part de la seva obra a la seva família que va exposar-la permanentment a casa fins l'any 1969, quan en van fer lliurament al Ministeri d'Educació i Cultura de l'Uruguai, amb el compromís de crear el Museu Barradas.

Col·laboracions

 

Carrer d'Hospitalet (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021