Josep Mompou i Dencausse (1888 ·1968)

La píndola

 

«Amic Torres-Garcia,

Perdoneu si no vos he escrit abans. Ja vos fareu càrrec que no he tingut temps per res. Sóc aquí amb la meva esposa per dos mesos. Tant aviat com vaig arribar a Barcelona, és a dir, a darrers de juny, vaig veure en D. Domingo Montserrat de "La Nau" pel que m'havíeu encarregat. Em va prometre donar la rectificació a aquel "Ecos" i enviar-vos-lo de seguida explicant-vos tot lo que va moure a "La Nau" a publicar-lo. Suposo que ja ho ha fet.

Per lo que em va dir la notícia que s'havia fet corre de vos va donar lloc no solament al "Ecos" sinó a coses pràctiques que els feren i aleshores que s'anaren a fer. En Montserrat ja vos ho haurà explicat. Recordo molt i ting encara molt viva l'impressió que em va fer la vostra pintura. Records a la vostra esposa i fills. Vos aprecia i vos admira el vostre amic.»

 

Carta de Josep Mompou al pintor i escultor Joaquim Torres-Garcia sobre les gestions que havia realitzat amb "La Nau" perquè rectifiquèssin un artícle publicat. Carta datada  a Pollensa el 23 de juliol de 1929.

 

El pintor Josep Mompou i Dencausse va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1888. Fou el gran de dos fills que van tenir Frederic Mompou Monmany i de Josefina Dencausse i Cominal. El seu germà fou el músic Frederic Mompou.

 

Després de cursar els primers estudis, l'any 1903 començà la seva formació artística a l’acadèmia privada de Joaquim Torres Canosa on coincidí i feu una forta amistat amb Josep Palau Olle. L'any 1904 viatjà a Paris i continuà la seva formació a diverses acadèmies.

 

L'any 1905 ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc, on anà a dibuixar i entrà en contacte amb artistes com Galí, Torres-Garcia, Smith, Elias, Mallol, Pascual i Llongueras, que representaven bona part de la generació noucentista.

 

El 1906 tornà a viatjar a París, on pogué visitar una mostra d’art rus organitzada per Serge Diaghilev al Salon d’Automne. Un any més tard, el 1907, exposà per primera vegada, a Barcelona, a la 5ena Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques, on hi presentà ‘La Bella’ un dibuix a tinta i aquarel·la.

 

L'any 1908 feu la seva primera exposició individual de dibuixos a les Galeries Dalmau de Barcelona i participà, també, a l’exposició col·lectiva del Cercle Artístic de Sant Lluc a la Sala Parés.

 

Dos anys després, el juny de 1910 començà a col·laborar a la revista Papitu que dirigia Feliu Elias -Apa- on hi publicà dibuixos fins a mitjans de novembre de 1911. Aquell any acompanyà el seu germà Frederic a París a ampliar els seus estudis musicals i aprofità per visitar el Museu del Louvre, abans de viatjar, l'any 1912, a Alemanya, Suïssa, Àustria, Hongria, Romania i Turquia fent visites comercials per als negocis familiars: una important foneria de campanes i una companyia d'operacions comercials internacionals. Aquests viatges van exercir en ell una gran influència i l'animaren a conèixer mon.

 

El 1913 viatjà a Viena per renovar la representació com importador de l'empresa Austro Oriental i l'any següent va fundar amb Josep Palau Oller l'empresa de disseny tèxtil Palau & Mompou. Entre 1914 i 1916 van fer més de cinc-cents dissenys amb aquarel·la.

 

L'any 1917 va reprendre la seva carrera artística pintant natures mortes, dibuixant i fent aquarel·les. Aquell mateix any participà, juntament amb Rafael Barradas, Pere Ysern, Iu Pascual i Pere Torné Esquius, entre d’altres, a l’exposició en honor als organitzadors de l'Exposició d’Art Francès a les Galeries Dalmau de Barcelona.

 

Dos anys més tard, el 1919, el marxant i galerista Josep Dalmau li encarregà un fresc mural de grans dimensions per a la sala del seu domicili al carrer del Bisbe de Barcelona i, precisament a les Galeries Dalmau, l'any 1920 feu la seva segona exposició individual d'olis, aquarel·les i dibuixos. Aquell mateix any viatjà a París per participa al Salon d’Automne, en un apartat especial dedicat als artistes catalans, i aprofità per visitar Picasso, Enric-Cristòfol Ricart i Joan Miró,

 

L'any 1921 tingué problemes de salut i, per recomanació del doctor Barraquer deixà de pintar i escriure. Aquell any exposà en una col·lectiva a les Galeries Dalmau i estiuejà al Port de la Selva que el captivà i es convertí en un dels llocs que més va freqüentar i pintar.

 

Un any més tard, el 1922, estiuejà a Calella de Palafrugell on va conèixer a Rosa Pla, germana de l’escriptor Josep Pla, amb qui va tenir una relació de tres anys, i on pintà unes aquarel·les que exposà novament a les Galeries Dalmau aquell mateix any. També el 1922 va participar, amb una natura morta, al Tercer Saló de Tardor que organitzava l’Associació d’Amics de les Arts a les Galeries Laietanes de Barcelona.

 

Un any després, el 1923, va participar, amb tres obres, al Saló dels Evolucionistes de l’Exposició de Primavera que organitzava la Junta Municipal d’Exposicions d’Art de Barcelona.

 

El 1924 tornà a París, per participar al Salon d’Automne i aprofità per visitar l’exposició pòstuma d'homenatge a Cézanne, a la Galerie Bernheim-Jeune i el Salon des Indépendants. En tornar a Barcelona participà a la 3a Exposició del Saló dels Evolucionistes a les Galeries Dalmau.

 

L'any 1925 tornar a exposar individualment a les Galeries Dalmau i participà al 4rt Saló dels Evolucionistes a les mateixes galeries i a l'exposició inaugural de la Sala Parés, mentre a París s'exposava obra seva al Salon d’Automne. Un any més tard, el 1926, feu la seva  primera exposició individual a París, a la Galerie Joseph Billiet, i participà a exposicions col·lectives al Círculo de Bellas Artes de Madrid, a les Galeries Dalmau i a la Sala Parés de Barcelona, i al Salon des Tuileries i al Salon d’Automne a Paris.

 

El 1927 tancà el negoci familiar Foneria Dencausse i, gràcies a Lluís Duran i Ventosa, entrà a treballar a la Metropolitana, però a finals d’aquell any deixà la feina en decidir que volia viure exclusivament de la pintura. El 1928 participà a l’exposició de Les Arts i els Artistes a les Galeries Laietanes de Barcelona i tornà a Paris per quedar-s'hi i viatjà a la Bretanya per estiuejar. Aquell any signà un contracte en exclusiva amb el marxant Joan Anton Maragall de la Sala Parés, galeria on hi feu una exposició individual l'any 1929.

 

El juliol de 1929 es casa amb Agustina Baulés i, aquell any, participa en una exposició col·lectiva de pintors catalans a la Milgrim Gallery de Nova York. Un any més tard, el 1930, va néixer la seva filla Josefa i participà a l’exposició ‘Barcelona vista pels seus artistes’ que  organitzà el Reial Cercle Artístic.

 

L'any 1931 exposà a la Sala Parés i a la Galerie Billiet- Pierre Vorms de París i il·lustrà el llibre ‘Paradís’ de Tomàs Garcés. Aquell any participà a l'Exposició Internacional de Paris.

 

També el 1931 participa a la mostra itinerant d’art català organitzada per la College Art Association al State Teachers College de Springfield, a l'estat de Missouri, una mostra que l’any següent s'exposà al Brooklin Museum de Nova York i al Cincinnati Art Museum, de Cincinnati.

 

L'any 1932 feu una nova exposició individual a Paris, aquesta vegada a la Galerie Druet i rebé un homenatge del Casal Català de París. Viatjà a Tossa on hi passà l'estiu.

 

El 1933 tornà a exposar a la Sala Parés de Barcelona, passà l'estiu a Mallorca i participà a l’exposició d’art modern català a la Galerie D’Art A. Vecht d’Amsterdam i a la mostra itinerant d’art català organitzada per la College Art Association que s'exposà al Rockefeller Center de Nova York, al Cleveland Museum of Art i al Cincinnati Art Museum, També a la 31ena Exposició Internacional del Carnegie Institute de Pittsburgh.

 

L'any 1934 es dóna de baixa del Cercle Artístic de Sant Lluc i feu exposicions individuals a la Sala Parés de Barcelona, on presenta les obres pintades a Mallorca, a les Galeries Torell de la Llibreria Nacional i Estrangera de Reus, i a la Galerie Druet de París. També participà a la 32ena Exposició Internacional del Carnegie Institute de Pittsburgh. Aquell any el Musée du Jeu de Paume de París, i el Museu de Toledo d'Ohio li compraren l’obra.

 

El 1934 fou un any especialment complicat en detectar-se-li una tuberculosi pulmonar que li obligà a interrompre la seva carrera per ingressar al sanatori del Brull, al Montseny.

 

El 29 de març de 1935, estan malalt i ingressat encara, va morir el seu pare. Continuà malalt tot l'any, però les seves obres es continuaren exposant a Baltimore, París, San Francisco i Pittsburgh i la Sala Parés li organitza una antològica amb les seves obres pintades entre 1928 i 1933.

 

El 1936 exposaren obra seva a l’exposició ‘L’Art Espagnol contemporain’ al Musée des Écoles Étrangères Contemporaines de París i a la mostra itinerant de la 33ena Exposició Internacional organitzada pel Carnegie Institute de Pittsburgh, a Cleveland i a Ohio. Aquell any, fou sotmès a una operació per extirpar-li quasi la totalitat d'un pulmó i començà una llarga etapa de convalescència.

 

En esclatar la Guerra Civil abandonà Catalunya i viatjà a Itàlia per signa un manifest de Francesc Cambó contra la persecució viscuda a Barcelona d'esglésies i religiosos. Després es traslladà a Suïssa i  s’instal·là a Caux i Leysin, on continuà la convalescència.

 

L’octubre de 1936, la seva mare es tornà a casar amb l'amic de la família Lluís Duran i Ventosa, home de confiança de Francesc Cambó, que va ser exercir de padrí de la núvia.

 

Un any més tard, el 1937, Joan Merli el va incloure al seu llibre ‘33 pintors catalans’ editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Aquell any, a Suïssa, tornà, poc a poc, a dibuixar i, l'any següent, començà a utilitzar els pinzells per fer alguns quadres a l'oli.

 

El setembre de 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, viatjà a Marsella i, després, a Barcelona.

 

El 1940 tornà a pintar amb assiduïtat i participà en una exposició col·lectiva a la Sala Parés, alhora que intentà, sense èxit, contactar amb el Carnegie Institute.

 

L'any 1941 feu algunes estades a Puigcerdà i a Tossa i participà en tres exposicions col·lectives de la Sala Parés, on el 1942 hi feu una exposició individual, alhora que participava a exposicions col·lectives  a Madrid i a Barcelona, on repetí els dos anys següents.

 

L'any 1944 treballà en un projecte de pintura mural per a l’església parroquial de Granollers, que no s'arribà a realitzar, i participà a la Exposición Nacional de Bellas Artes a Barcelona.

 

El 1945 continuà participant en diverses exposicions col·lectives a Madrid i Barcelona, igual que el 1946, any en que fou homenatjat, juntament amb el seu germà, a Barcelona.

 

L'any 1947 il·lustrà el ‘Platero y yo’ de Juan Ramón Jiménez, va participar al IV Salón de los Once, que organitzà Eugeni d’Ors al Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid i realitzà les pintures per a la capella de la Clínica Corachan de Barcelona, que foren inaugurades el gener de 1948, any que exposà en una col·lectiva a Sant Sebastià.

 

El 1949 il·lustrà el llibre ‘Ballet’ de Ricard Permanyer, feu una exposició individual a la Sala Parés, participà a l’exposició ‘Arte Sacro Contemporáneo’ a la Galeria Grifé y Escoda de Barcelona i a una exposició col·lectiva a Caracas i Montevideo organitzada per Joan Anton Maragall.

 

Entre 1950 i 1952 intentà, sense èxit, reprendre els contactes que tenia als Estats Units i a França. Feu algunes estades a París, on pinta algunes obres i exposà a Barcelona, Lleida, Madrid, Buenos Aires i Bogotà.

 

El 22 de febrer de 1953 va morir la seva mare. Aquell mateix any exposà a Barcelona, Mendoza, a l'Argentina, i a Bogotà.

 

Durant la II Bienal Hispanoamericana, celebrada a l’Havana l'any 1954, va ser guardonat amb el Premio Santiago de Cuba. Un any més tard, el 1955, feu una exposició individual a la Sala Parés amb pintures de Barcelona i París i participà, a Barcelona, a la III Bienal Hispanoamericana i a diverses col·lectives a Santander, Conca i Caracas.

 

Els anys 1956 1957, conjuntament amb Antoni Ventós, realitzaren tres tapissos i pintà el mural de la Sala de Juntes de les Llars Mundet de Barcelona. Exposà a Barcelona i participà a la Biennal de Venècia i en col·lectives a Manresa, Vilanova i la Geltrú, Gijón, Mar de Plata, Montevideo, Bonn, Tolosa de Llenguadoc, París i Londres.

 

El 1958 participà a l’Exposició Universal de Brussel·les i a col·lectives de Barcelona, Madrid i París. Els anys 1959 i 1961 repetí a Barcelona, a la Sala Parés i el 1960 a la Sala Biosca de Madrid.

 

Exposà a Olot i a Bilbao el 1962, a Madrid el 1964, i durant aquells anys també a diverses col·lectives a Barcelona, la Pobla de Segur, Madrid, Lisboa i París.

 

L'any 1966 feu la que seria la seva darrera exposició individual a Barcelona, a la Sala Parés i a diverses col·lectives a Barcelona i Bilbao.

 

El 1967 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona i un any després, el 1968, fou nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de San Fernando de Madrid.

 

El 16 de juliol de 1968, mentre estiuejava a Osona, Josep Mompou Denausse va morr d’un infart de miocardi a Vic. Dos dies més tard fou enterrat al cementiri de l'Est de Barcelona.

Col·laboracions

 

Matí a Cadaqués (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021