La píndola
«Revisant originals per a les meves pròximes lectures he retrobat textos poètics antics damunt dels quals, ara, evidentment, faria esmenes i retocs.
No els he tocat. He cregut preferible el respecte absolut. Els guanys de l’experiència i de l’ofici no compensen la frescor dels anys primers i la vitalitat de la creativitat tal com fou»
Anotació escrita al Dietari de Josep Ma López-Pico el 6 de febrer de 1934
Josep Maria López-Picó va ser un dels escriptors més importants del Noucentisme català. Va néixer a Barcelona el dia 14 d'octubre del 1886. Barceloní fins al moll de l'os, va compartir la ciutat amb un petit paradís a Vallirana.
Graduat en Lletres a la Universitat de Barcelona, de ben jove va publicar a les revistes "Joventut" i "Catalunya". En el cercle d'amistats on es mou hi ha Eugeni d'Ors i Josep Carner.
L'any 1907, rep el Premi dels Jocs Florals de Barcelona i, el mateix any, entra com a funcionari al nou Institut d'Estudis Catalans.
Amb una ferma vocació lírica, l'any 1910 publica Intermezzo galant i Turment-Fromentels, els seus dos primers poemaris dels quasi cent aplecs de versos que va escriure i que, majoritàriament, va encapçalar amb la fórmula genèrica Opus seguit del número cronològic corresponent.
Juntament amb Ramon Rucabado, Joaquim Folguera i Agustí Esclasans fundà "La Revista", que es va publicar des de 1915 fins a l'inici de la guerra l'any 1936. També van crear "Les Publicacions de La Revista", que editava quaderns i llibres de poesia i que va ser cabdal en el renaixement Noucentisme català. La seva obra, marcada pel simbolisme i la introspecció, ens mostra una evolució espiritual i una visió de Déu.
La seva activitat intel·lectual i social, el porta a participar, també, en diverses tertúlies literàries, com la del Cafè Continental i a col·laborar en altres revistes com Ciutat.
A la postguerra la seva obra s’acostà a Claudel, i es féu més apologètica i teològica. Així entre altres obres publicà el 1947 Via Crucis i Maria Assumpta, el 1948 Job, el 1950 Oda a Roma i el 1951 El mirall de Déu.
En prosa va escriure reculls de notes, articles i epistolaris. Cal destacar-ne Moralitats i pretextos, publicat el 1917, L’home del qual es parla, el 1922 i A mig aire del temps i Lleures del pensament, el 1935.
Acabada la guerra, decebut pel tracte a la cultura i la llengua catalana, continuà escrivint a les pàgines del seu dietari, i augmentà la seva producció poètica, de marcat to religiós. Al mateix temps va seguir mantenint un paper significatiu en la intel·lectualitat barcelonina, i participà, per exemple, en les vetllades artístiques i culturals que s'organitzaven a casa de Víctor d'Imbert entre els anys 1943 i 1953, on coincidí amb Carles Soldevila.
Josep Maria López-Picó va morir el 18 de maig del 1959. Tres dies abans havia escrit al seu Dietari, amb la seva frugalitat sentimental característica per a la prosa Visita de Lluís Gassó i Carbonell, bon amic i excel·lent poeta que ens ha llegit el seu poema Dol i alegria d'Amor, que m'ha plagut molt i també a Montserrat Farrés.
En el marc dels premis literaris Vila de Vallirana, anualment es convoca el Premi de Poesia López-Picó. La biblioteca pública d'aquesta població també porta el seu nom.
Col·laboracions
Tema de Rudyard Kipling (int.)
CIVTAT 1
CIVTAT 8
CIVTAT 13
Nota als records maragallians de Josep Pijoan i als comentaris que han suscitat
CIVTAT 15
Projectes de construcció (int.)
CIVTAT 18
Envia'ns els
teus comentaris
i suggeriments
CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.
Darrera actualització: juliol de 2021