Luis Garay (1893 ·1956)

La píndola

 

«La primera lectura corrió a cargo del pintor D. Luis Garay el día 14 de marzo. Leyó una selección de sus ‘Memorias’. En estas ‘Memorias’ de Garay aparece su visión del paisaje, de los hombres representativos de la ciudad. Desfilan tipos muy de Murcia, cargados de personalidad, desde el escritor al portero y que tiene un indudable interés para una psicología del murciano. Todo ello visto con esa mirada de pintor que aprisiona desde el gesto más insignificante hasta la vibración más sensible del espíritu. Su infancia en Blanca, su visión del primer viaje a la capital, sus recuerdos del teatro de principio de siglo con la compañía de María Guerrero y Díaz de Mendoza, su descripción de Solana, las tertulias literarias de la ciudad, los retratos de Ballester, Solana, Martí, Cano Pato, Dictinio de Castillo, Pedro Boluda, etc., desfilan por sus ‘Memorias’. Todo ello en una prosa rápida, salpicada de anécdotas que hace que palpiten de vida estas ‘Memorias’, cuyas primicias han podido escucharse en esta audición»

 

Fragment de l'article ‘Crónica de la Cátedra Saavedra Fajardo’ de José Cervera Tomás, publicat al número 1 de la revista Monteagudo, l'any 1953.

 

El pintor Luis Garay va néixer el 17 de setembre de 1893 a la pedania murciana de Nonduermas. Fill d'una família humil, de molt petit els seus pares es traslladaren a viure a Blanca i després a Abarán, per instal·lar-se finalment, el 1905, al Puerto de la cadena, a Múrcia en 1905.

 

Des de ben petit s'interessà pel dibuix pel que tenia molta traça. Amb només dotze anys, el 1905, va entrar a treballar d'aprenent en una botiga d'ultramarins on va conèixer a Pedro Flores, que hi anava a comprar sovint, i a Clemente Cantos que treballava en una altra botiga. Amb ells dos coincidí, el 1908, a les classes de dibuix que Antonio Meseguer i José María Sanz impartien a la Sociedad Económica de Amigos del País, on conegué a José Plans y Joaquín García Almela. En aquells anys de joventut també s'interessà pel teatre i arribà a treballar d'apuntador.

 

L'any 19010, en tancar la botiga on treballava, ell i Pedro Flores començaren a treballar en un taller litogràfic on va aprendre tècniques fotogràfiques mentre feia retoc fotogràfic. Amb el canvi va poder dedicar més temps a la pintura.

 

Aquell mateix any va tenir el seu primer estudi compartit amb Pedro Flores, José Planes, Clemente Cantos y Almela Costa i, el 1915 el varen canviar per un pis atrotinat del carrer Riquelme de Múrcia on hi van muntar el seu estudi José Plans, Clemente Cantos, Antonio Garrigós, Pedro Flores, Joaquín García, Victorio Nicolau, Almela Costa, entre altres, i el freqüentaven també els escriptors Juan Guerrero i José Ballester amb els que feu amistat.

 

El 1918, als 25 anys, participà per primera vegada al Salón de Otoño de Madrid i, el 1922, va guanyar el primer premi al concurs del cartell oficial del carnaval de Múrcia.

 

A partir de 1923 va començar a col·laborar als periòdics El Liberal i La Verdad i a la revista Verso y Prosa. Un any més tard, el 1924, es va casar amb Carlota Hernández, amb qui va tenir una filla.

 

El 1927 va exposar a Barcelona amb Pedro Flores i Ramón Gaya i, el 1928 va rebre, juntament amb Pedro Flores, una beca de la Diputació Provincial de Múrcia per continuar la seva formació a París. Hi anaren amb Ramón Gaya que també havia estat becat per l'Ajuntament i els tres van exposar amb èxit a la capital francesa.

 

Va tornar a Múrcia sense els seus amic i no va tornar a marxar. Durant els anys següents va participar en nombroses exposicions, entre elles una col·lectiva que, entre 1934 i 1935, va recórrer diverses capitals europees. Un any després, el 1936, va il·lustrar el llibre ‘Tardor a la ciutat’, de José Ballester.

 

Fou nomenat professor de dibuix artístic de l'Escuela de Artes y Oficios de Múrcia, des que va ser fundada fins a l'esclat de la Guerra Civil.

 

Durant la contesa es va posicionar al bàndol republicà i s'encarregà de custodiar i preservar el Patrimoni Artístic i, especialment, les obres d'art emmagatzemades a la catedral de Múrcia per tal de salvar-les de la destrucció.

 

Col·laborador en activitats republicanes i del diari Nuestra Lucha, l'any 1940, acabada la Guerra, fou depurat per col·laboració amb el Govern de la República i separat de el seu lloc de professor de la Escuela de Artes y Oficios.

 

Rehabilitat el 1943, va tornar a ocupar la seva plaça de professor i aquell mateix any fou guardonat amb el premi Villacís, que atorgava la Diputació Provincial.

 

Va continuar pintant, exercint de professor, dissenyant cartells de festes i carrosses de la Batalla de Flores, i escrivint enginyosos retrats sobre els seus més íntims amics, on barrejava literatura i pintura.

 

Durant la dècada de 1950 va escriure ‘Una época de Murcia (Mi vida hasta los 58 años y otros escritos)’, una autobiografia on retratava l'ambient i molts personatges del seu entorn. L'obra, encara inèdita, fou recuperada per Francisco Alemán Sainz que s'encarregà d'editar-la i prologar-la després de la mort de Garay, l'any 1977.

 

L'any 1953 fou convidat per la Universitat a pronunciar una conferència sobre les seves memòries i la Diputació Provincial li atorgà, immediatament després, un del seu premis.

 

Poc abans de morir, l'any 1956 va escriure el llibre ‘Estampes murcianes: Assajos Literaris’, que prologà Joan Torres Fontes i on feu un retrat quotidià de Múrcia, però no el pogué veure editat.

 

El dia 7 febrer de 1956 Luis Garay va morir a la seva Múrcia natal.

Col·laboracions

 

Dona adormida (Pintura)

Port de la cadena (Múrcia) (Pintura)

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021