Alfred Gallard i Genís (1899 ·1980)

Escriptor, traductor, periodista i gran orador, Alfred Gallard i Genís va néixer a Palafrugell l’any 1899. Va viure la seva infància i joventut en aquesta població del Baix Empordà fins el 1918, que es traslladà a viure a Barcelona. Molt sovint el seu cognom s'escrivia Gallart.

 

Coneixedor de l'alemany, el francès i l'anglès, com escriptor començà la seva carrera de molt jove i, el 1919 ja escrivia a "Emporion" publicació quinzenal de Torroella de Montgrí,

 

També com a orador s'estrenà ben aviat i, el juliol de 1920, va pronunciar un cicle de conferències a l'Ateneu Enciclopèdic Popular amb el títol Literatura russa i contemporània, el mateix any que fou vicesecretari de la Junta de l'Ateneu Empordanès de Barcelona i que publicava el seu primer llibre Aquella tardor, un recull de contes.

 

El 1921 començà a col·laborar al setmanari "Alt Empordà" i, el setembre d'aquell mateix any, es casà a Palafrugell amb Maria Català

 

El setembre de 1922 fou secretari dels Jocs Florals de l'Empordà, organitzats per l'Ateneu Empordanés,  presidits per Eugeni d'Ors i celebrats a Castelló d’Empúries. Aquell mateix any  fou guardonat amb un dels premis extraordinaris dels Jocs Florals de Cassà de la Selva i publicava La jova de ca l'Arbejà, la seva primera novel·la.

 

Aquells primers anys de la dècada, en que militava a les joventuts nacionalistes de la Lliga, van ser els de consolidació com a escriptor i conferenciant. El 10 de febrer de 1923 guanyava el Primer Concurs Literari de "Vida Nova", amb un jurat presidit per Ramon Miquel i Planas, i integrat per Lluís C. Viada, Octavi Saltor, Domènec Juncadella i Ramon Riera i, aquell mateix any començava les seves col·laboracions a "D’ací d’allà".

 

El 1924 publicà articles al butlletí del "Centre de Lectura de Reus", a la revista gràfica "Actualitats" que impulsà i dirigí Ignasi M. Folch i Torres i, també, inicià la publicació d’articles a "La Revista" que, durant dos anys, foren habituals i, el 1925 començà a publicar al setmanari "Joventut Catalana". A cavall entre 1926 i 1934, també ho feu a diverses publicacions comarcals, entre elles la "Revista d'Olot",  la revista "Ciutat", de Manresa, la "Gaseta d’Igualada" i "El Dia" de Terrassa.

 

El 1927 actuà de secretari del Jurat en els Jocs Florals de l’Empordà. Per aquella època ja era un dels habituals de la Penya del Colón, on compartia tertúlia amb intel·lectuals i escriptors com Octavi Saltor, Tomàs Roig i Llop, Joaquim Biosca, Jaume Rosquellas i Alessan, Francesc Pujol i Algueró, Carles Fages de Climent i Josep Maria Boronat, entre altres.

 

El 1929 col·laborà en una comissió econòmica i social de l'Exposició Internacional de Barcelona i publicà la seva traducció de Dona raptada, de Frank Thiess.

 

L'any 1930 veieren la llum tres de les seves traduccions: Dos amors, de Charles Foley, Un tifó, de Joseph Conrad i la biografia Tolstoi, d’Stefan Zweig. Aquell mateix feu l'apèndix del llibre Mahatma Gandhi, de Romain Rolland, traduit per Octavi Renart i amb pòrtic del president Francesc Macià. Aquell mateix any feu algunes col·laboracions a "Diari de Reus" i, entre 1931 i 1933 publicà habitualment a "Diari de Vich".

 

Arran de la celebració, a Manresa, del VIII Congrés de la premsa catalano-balear, entre 21 i el 24 d'octubre de 1931, va ser un dels 65 periodistes que signaren una carta publicada als mitjans on feien constar públicament que no es consideraven representats per Ignasi de L. Ribera i Rovira que presidí el congrés com a representant de la premsa de Barcelona.

 

El febrer de 1933 feu una conferència a l'Ateneu Enciclopèdic Popular sobre Intel·ligència i caràcter i, el maig d'aquell any fou nomenat membre del comitè d’organització i propaganda de la secció política social de la Lliga Regionalista, presidida per Francesc Cambó.

 

El 1934 publicà articles a "La Veu de Catalunya". Aquell any, en que fou el mantenidor dels Jocs Florals Pirinencs, celebrats a Puigcerdà, va visitar amb Marcial Trilla Rostoll, en representació d’alguns diaris comarcals, el president Lluís Companys per traslladar-li una enèrgica protesta pels assalts a algunes redaccions de periòdics de Manresa i Sabadell i reclamar-li garanties per l’exercici lliure de la professió i per la seguretat dels periodistes.

 

El 1935 fou soci fundador de la Societat Catalana de Geografia entitat nascuda com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

 

Aquells anys previs a la Guerra Civil feu algunes conferències sobre temes literaris a Radio Associació i, el març de 1936 la Companyia Nicolau-Martori estrenà la seva traducció de la comèdia Bandits de frac, de Fred Heller y Adolf Schutz.

 

En els primers anys de la postguerra entrà a treballar de Gerent a l'Editorial Montaner y Simón -va coincidir amb Joan Estelrich, amb qui va treballar estretament- on també hi feu algunes traduccions d'obres com Episodios de una vida tunante,de Joseph von Eichendorff, publicada el 1943 amb il·lustracions de María Ribas, Napoleón en Santa Elena, d’Octave Aubry i Federico II, de Pierre Gaxotte o Confidencias de un clarinete y los pretendientes de Catalina d'Émile Erckmann i Alexandre Chatrian, totes publicades el 1944.

 

El 1945 es feu càrrec de la revisió de l'edició de bibliòfil de l'obra de Jacint Verdaguer Que diuen els ocells, amb 16 litografies d’Alexandre Coll acolorides a mà, publicada en commemoració del centenari del naixement del poeta.

 

L'any 1951 va traduir i prologar  Hermann y Dorotea de Johann Wolfgang von Goethe.

 

Va morir a Barcelona l'any 1980.