Page 18 - una_historia_de_cent_anys

JOSEP M. GASOL
L'obra més antiga de Sarret publicada per la Impremta de Sant Josep fou un petit fullet amb la historia de Nostra Senyora del Pópulo en la ciii- tat de Manresa, I'any 1893. I les últimes, dos opúsoles polemics: Llum!... a la Llum de Manresa i El piel de la Míraculosa Llum de Manresa, de 1931 i 1932 respectivament. Altres Ilibres histories d'aquest autor-prescindint deis opúsoles, de menys de cinquanta págines- editats a la mateixa Im premta de Sant Josep són Lo Somatent de Manresa y son districte, 1894, Ethologia de Manresa. 1901, Historia de Manresa, 1910, i Art i artistes manresans, 1916.
Gramática i literatura, historia, art, ciéncies i litúrgia
L'inventari d'edicions de la Impremta de Sant Josep és extens i com
plex. Pero crida l'atenció de veure-hi representades diverses obres gramati- cals. S'ha parlat abans deis estudis del P. Nonell sobre gramática catalana. Cal afegir-hi altres Ilibres de la mateixa especialitat impresos en aquest mateix establiment: Gramática Catalana, de Josep Poal i Jofresa, 1901; Exercicis d'Ortografia catalana, d'Antoni Invers i Pi, 1935; El habla del Valle de Bielsa, 1950, i Gramática histórica catalana, d'Antoni M.=' Badia i Margarit, 1951; L'aprenentatge del catalá, de Josep Munté i Vilá, 1977.
Afegim-hi, i és un detall curios, que de la Impremta de Sant Josep han sor- tit dues gramátiques llatines: la de Mateu Carreta, Gramática elemental de
la lengua latina, 1898, i la que escriví en catalá Blai Padró i Obiols, Gra mática elemental de la llengua llatina, 1932.
No és pas la literatura pura o de creació la que ha donat més treball ais
impressors manresans. Segurament, per la manca de tradició literária a casa nostra. No obstant, d'aquesta impremta que historiem han sortit al-
guns Ilibres de poesia (d'Antoni Camps i Fabrés, Poesies, 1894; Fidel Riu i Dalmau, La veu subtil, 1920, i Terra amorosa, 1927; Josep Martí i Farre- ras. Les jlors absurdes, 1935, i Ferran Puigdellívol, Cementiri d'estels, 1982, entre altres de menys volum), algunes novel.letes (Elors bosqueta- nes, 1910, de Josep Espelt, i El miliciá desconegut, 1936, d'Ángel de Montserrat), un recull de contes (Modest Sabaté, 9 cantes Catalans, 1960) i una tragedia en cinc actes (Máners, de Lluís Soler i Terol, 1949). Amb un esment especial per al molt celeb rat assaig, de Vicenq Prat, Un Llibre
Verd, 1932.
Passant de la literatura a la historia, hom pot recordar -a més de les
obres citades, de Nonell, Sarret i Támaro- els Ilibres de Josep Servitje [Manresa al Bruch, de 1903), Lluís Soler i Terol [Perot Roca Guinarda i Igualada i les batalles del Bruch, datades el 1909 i 1929 respectivament), Josep M.® Pou [Historia de la ciutat de Balaguer, 1913), Ramon Gaya i Massot (transcripció i traducció de la Carta de població de Cardona, 1935), Joan Puig i Ball [Agramunt. Ensayo folklórico, histórico y artístico.